De gos com fuig
Li he sentit a dir més d’un cop a l’exdirector general d’EL 9 NOU Jordi Molet que la realitat té una àmplia gamma de grisos. Desconfieu d’aquells que veuen un tema totalment blanc o totalment negre: o no tenen tota la informació o són part interessada.
Hi pensava en el cas que avançava aquest diari i que va sortir al ple de Vic. Els Comuns denuncien que el govern de Vic vol eliminar el bus gratuït que trasllada cada dia alumnes immigrants a escoles com el Guillem de Mont-rodon o el Sant Miquel. Els pares d’aquests nens no han triat aquestes escoles, allunyades dels barris on viuen, però, en el marc del pioner i necessari projecte de repartiment d’alumnes amb necessitats educatives especials per totes les escoles, se’ls obliga a anar-hi per evitar la creació de guetos. Eliminar aquest transport pot ser un maldecap per a uns pares que sovint no tenen xarxa familiar, ni recursos. La decisió de l’Ajuntament és més que qüestionable.
Un dels arguments del govern és que aquest bus, on tots són immigrants, estigmatitza. Jo puc donar fe de l’impacte que produeix veure un grup de nens i nenes agafats a una corda passant enmig de la resta d’alumnes a les portes de l’escola. Això els ha de marcar per força. Una altra justificació per eliminar-lo és que, d’aquesta manera, els pares no trepitgen mai l’escola i, per tant, no s’impliquen en l’educació dels fills.
Que cadascú tregui les seves conclusions. Amb una mirada actual, portar-los així no és una bona opció, però tampoc no donar alternatives. De la suma de tots els colors individuals no en surt una totalitat lluminosa, ni tampoc una de blanca o negra, sinó una mena de gris marronós apagat, de color de gos com fuig. La realitat, per molt que ens pesi, acostuma a ser així.