És hora que comencem a valorar coses tan insignificants i, alhora, tan imprescindibles com una bona qualitat de vida, un espai que ens permeti desenvolupar-nos al cent per cent i on nosaltres i els nostres fills ens sentim còmodes

Aquesta pandèmia, d’una manera o altra, ens ha canviat a tots. Alguns valoren coses que abans els passaven desapercebudes, altres han perdut la feina i estan en el procés de reinventar-se o també hi ha els que, malauradament, han patit els estralls de la Covid-19 i s’estan recuperant. De fet, a tots ens ha canviat una mica tot això però són poques les persones que han decidit passar a l’acció i fer canvis. Perquè, com tot a la vida, una cosa és dir que faràs tal cosa i l’altra, fer-ho. Fa una setmana, en aquest mateix diari, hi vaig llegir un reportatge que em va fer pensar en aquestes persones valentes que han decidit fer un canvi de vida. Podem pensar que és poca cosa però si ens posem al seu lloc –si us plau, fomentem l’empatia!– veurem que no tot és tan fàcil com sembla. En aquest reportatge, podíem conèixer l’experiència de dues famílies que han passat de viure a la ciutat al poble. En concret, vivien a Barcelona i ara han adaptat la seva nova vida a pobles com Seva o Viladrau. La ciutat té unes qualitats extraordinàries que fa que a alguns els cridi molt l’atenció viure-hi però no destaca precisament per la tranquil·litat, espais amplis o un estil de vida sa i calmat. La pandèmia no ha fet res més que destacar tot allò que ens envolta. És evident que si ens hem de passar uns quants mesos tancats a casa –a això sumem-hi menors o mascotes al nostre càrrec– és molt millor fer-ho amb espais amplis, respirant aire pur i amb una qualitat de vida que hauria de ser igual per a tothom. Com a persona que ha nascut i ha crescut al poble, em sento orgullosíssima que cada vegada hi hagi més persones que passin de la ciutat al poble i no ho vegin com una cosa negativa. Perquè, sí, els de poble massa sovint ens hem sentit a dir que a la ciutat hi és tot. Sí, possiblement sigui així, però a vegades no es necessita tant per viure. I aquesta és una cosa que hauríem d’haver après ja fa molt temps i és trist que només ens n’hàgim adonat quan ens ha arribat una pandèmia mundial. Fer canvis radicals com aquest no és fàcil i no sempre depèn de nosaltres mateixos. L’estabilitat econòmica i la qualitat de vida hi tenen molt a veure, però no podem oblidar-nos del poder que tenen les empreses amb tot això. Sovint, som els treballadors els que ens adaptem a les empreses i no al revés, així que ara és una bona opció perquè els empresaris s’adonin dels beneficis que comporta tenir un treballador feliç i motivat. Sense que les empreses facilitin el teletreball o almenys ens permetin no haver d’anar a les ciutats cada dia, és impossible que aquelles persones que abans ja tenien un vincle amb el poble s’hi puguin instal·lar. És hora que comencem a valorar coses tan insignificants i, alhora, tan imprescindibles com una bona qualitat de vida, un espai que ens permeti desenvolupar-nos al cent per cent i on nosaltres i els nostres fills ens sentim còmodes. A vegades, no tot són els diners o l’accés fàcil a qualsevol oportunitat laboral i d’oci. A vegades, el més important és la tranquil·litat i sentir-nos com a casa, perquè una cosa és tenir una casa i l’altra, tenir una llar.

És hora que comencem a valorar coses tan insignificants i, alhora, tan imprescindibles com una bona qualitat de vida, un espai que ens permeti desenvolupar-nos al cent per cent i on nosaltres i els nostres fills ens sentim còmodes

De la ciutat al poble