Aquest any 2025 torna a posar-se sobre la taula el debat sobre la possible ampliació de l’aeroport del Prat. És […]

Aquest any 2025 torna a posar-se sobre la taula el debat sobre la possible ampliació de l’aeroport del Prat. És un tema que arrosseguem des del 2021 i que convé abordar amb una mirada pausada i el màxim de neutralitat possible.

Es tracta d’un afer clau per al desenvolupament econòmic i social del nostre país. L’aeroport genera gairebé el 10% del PIB català i és vital mantenir una bona connexió internacional, especialment amb la costa del Pacífic i altres països llunyans que avui lideren l’activitat econòmica, financera i tecnològica global.

Totes les forces empresarials i econòmiques de Catalunya, així com una gran part de la població, veuen amb bons ulls l’ampliació del Prat. És lògic: no podem posar traves al progrés ni a la generació de riquesa. L’aeroport és una infraestructura clau, i està reconegut com un hub estratègic del sud d’Europa per la mateixa Unió Europea. La seva ubicació, a tocar del mar Mediterrani, el col·loca en una posició geoestratègica privilegiada.

Abans de qualsevol decisió, cal una anàlisi realista del territori. La geografia ha de ser sempre el punt de partida. Saber on som i cap on volem anar. No podem basar el debat només en sensibilitats subjectives o gustos personals. Cal discutir amb arguments sòlids, no amb excuses.

Els informes tècnics indiquen que l’allargament o la construcció d’una nova pista per a vols internacionals afectaria parcialment la reserva natural de la Ricarda, al cor del delta del Llobregat. Però no cal oblidar que la Unió Europea ja va autoritzar projectes similars, com l’aeroport de Rotterdam-La Haia, on es va permetre la construcció malgrat la proximitat a una zona protegida, sempre garantint la preservació parcial del medi natural.

Una primera acció clara seria que la Generalitat adquirís la finca de la Ricarda i impulsés un gran acord amb els agricultors del Prat i els col·lectius ecologistes. Caldria restaurar tot el delta del Llobregat, redefinint-lo com un espai públic de qualitat per a la ciutadania, molt a prop de la conurbació de Barcelona i dels municipis veïns, oferint natura, observació d’aus, zones de lleure, etc.

Mentrestant, l’aeroport pot créixer en direcció al mar. Només cal viatjar una mica per comprovar que aquesta opció és viable i s’ha executat amb èxit arreu del món. Gibraltar, per exemple, amb una situació d’espai limitat, va construir una pista cap al mar. El mateix s’ha fet a l’aeroport de Rotterdam per evitar afectar terrenys protegits.

I si anem més lluny, a Osaka (Japó), veurem que tot l’aeroport està construït sobre la badia, connectat amb la ciutat mitjançant un espectacular pont de tres quilòmetres. Hong Kong també és un altre exemple reeixit. Construir una pista paral·lela o perpendicular a la costa és perfectament factible, i ambientalment molt menys agressiu que altres alternatives. A més, permetria reduir el soroll i la contaminació acústica sobre nuclis habitats com Gavà, el Prat o l’àrea metropolitana de Barcelona, ja completament saturada urbanísticament.

Països com Dinamarca o els Països Baixos, experts en la lluita contra el mar, tenen múltiples obres d’infraestructura d’aquest tipus, i val la pena estudiar-les. A llarg termini, una pista cap al mar podria actuar com a escullera natural per protegir les platges properes de les llevantades, i fins i tot es podria considerar la construcció d’una illa artificial, com ja fa Dinamarca, al final de la pista.
Amb les tecnologies constructives actuals, hi ha múltiples solucions viables per ampliar aeroports sobre el mar. Només cal decisió, visió i pressupost. I, sobretot, un consens ampli per garantir un equilibri entre desenvolupament econòmic, protecció del medi ambient i benestar ciutadà.