Ens agradaria que les properes setmanes ens donessin una treva de males notícies, que els periodistes haguéssim de gratar per trobar temes i que tot el soroll que ens arribés fos el dels balls i cercaviles de festa major

Dilluns, 4. Venim d’una darrera setmana de juliol amb un assassinat a Torelló i entrem a l’agost amb la convocatòria d’una protesta per demanar més seguretat a Roda de Ter. Arrosseguem el malestar que una cosa i l’altra –amb diferents causes i conseqüències– ens provoquen a tots. Ens agradaria que les properes setmanes ens donessin una treva de males notícies, que els periodistes haguéssim de gratar per trobar temes –com passava abans– i que tot el soroll que ens arribés fos el dels balls i cercaviles de festa major. Els estius dels darrers anys desmenteixen aquest desig, però de debò, és el que voldríem els que ens quedem de guàrdia durant el mes de vacances per excel·lència. Dimecres, 6. Hi ha totes les festes de carrer i hi ha la del carrer de Gurb, a Vic, documentada des de mitjan segle XIX. És una festa d’ambient especial, que conserva el record del Vic popular. Hi perviu un legítim orgull de ser carquinyoli, un títol que no es perd ni que un marxi del barri. Les noves generacions s’hi afegeixen i se senten responsables de transmetre-la. Aquests dies en parlem molt, de festes, i absolutament totes tenen un mèrit extraordinari. Però deixeu-me dir que aquesta senzilla celebració d’un veïnat em té una mica el cor robat. Bona festa, benvolguts carquinyolis. Dijous, 7. Parlant de carrers, al nostre web trobareu una notícia sobre els noms més repetits en el nomenclàtor català, que parteix d’una recerca feta per l’Agència Catalana de Notícies. A banda dels genèrics i més abundosos –el carrer Major, el carrer Nou o la plaça de l’Església– hi destaca el de Jacint Verdaguer, el català que té més carrers al seu nom després de Pau Casals. Herència de quan els personatges de la cultura (hi trobaríem també Joan Maragall, Anselm Clavé i d’altres) eren un referent social. Qui hi posarem d’aquí a uns anys, influencers o futbolistes? De totes maneres, a mi m’agraden aquells casos en què els noms populars perviuen malgrat els vaivens polítics. Com a Ripoll, on la plaça de la Llibertat ha estat de la Constitució, d’Espanya o de la República... però la gent sempre n’ha dit la plaça dels Porcs.

Ens agradaria que les properes setmanes ens donessin una treva de males notícies, que els periodistes haguéssim de gratar per trobar temes i que tot el soroll que ens arribés fos el dels balls i cercaviles de festa major

De l’agost, del carrer de Gurb… i de carrers