De lectures, de l’Inspira i d’Illa
Divendres, 25. Rectificar és de savis, i el govern anuncia que tornaran les lectures obligatòries a Batxillerat. Va haver-hi un moment en què Laura a la ciutat dels sants n’era una, i això feia que la novel·la de Miquel Llor aparegués sovint en els llistats de llibres de ficció més venuts. No se sap quins seran ara els recomanats, però penso que El joc del silenci de Gil Pratsobrerroca seria ideal per estimular la lectura en els joves i explicar-los de passada com es construeix una novel·la.
Dilluns, 28. El balanç definitiu del sisè festival Inspira de Ripoll torna a ser espectacular: 5.000 persones van exhaurir les entrades, amb moments culminants com els concerts de La Ludwig Band o Sopa de Cabra. Però l’èxit d’aquest festival no es mesura només amb xifres, sinó (i sobretot) amb el fet que tothom n’hagi pogut gaudir, amb independència de les seves capacitats. A cada edició, s’incorporen novetats en aquesta línia, i per això ja és un referent a escala nacional. Una bona amiga meva, amb una discapacitat que li limita alguns moviments, sempre em diu que qualsevol millora que li serveix a ella és una millora per a la societat en general, i té molta raó. A l’Inspira hi pot disfrutar tothom, els que tenen algun problema de mobilitat, d’audició, de vista, de salut mental o del que sigui, i els que no en tenen cap. És una joia, l’esdeveniment que cada any porta més gent a Ripoll i al Ripollès, i per tot això i moltes més raons s’ha de cuidar.
Dimarts, 29. Em connecto un moment al discurs del president Illa en el debat de política general al Parlament. És just quan està fent una exhaustiva enumeració d’obres i, entre d’altres, diu que s’executarà el projecte de millora de la C-37 entre Torelló i Manlleu, única referència osonenca que vaig captar. Recordo que en aquesta mena de debats Jordi Pujol tenia per costum aclaparar l’oposició amb una allau de dades semblant, que els deixava una mica estabornits. Diuen que Salvador Illa pujoleja, i penso que ho fa amb tota la intenció.