De les baldufes de fusta al mon hipertecnològic
Dissabte, 17. A la Fira Toca Fusta de Torelló, el torner Josep Colom ens fa una baldufa perquè ho puguem ensenyar a la televisió i explicar al diari. Admiro la destresa manual de la gent amb ofici, potser perquè més aviat en tinc poca. Un cop feta la baldufa, la llença per fer-la ballar. Aquell senzill objecte que només fa cinc minuts era un tronc de boix dispara els records de la gent que és al voltant i comença a explicar-nos batalletes d’infantesa. Algú agafa la baldufa amb traça des de terra, quan està rodant, i fa que continuï donant voltes al palmell de la seva mà. I de cop i volta, en aquest mon hipertecnològic, veiem que encara som capaços de quedar embadalits per l’habilitat d’un bon tornen i la senzillesa humil d’una baldufa.
Dimecres, 21. Presentem a EL 9 NOU el llibre Relats fotogràfics, sobre el que trobareu informació a les pàgines de Cultura. La col·laboració entre fotògrafs i escriptors ha donat forma a una altra creació, un objecte artístic amb interès en ell mateix i en suport físic, en paper. Malgrat tot, encara venerem el llibre com a símbol d’allò que voldríem perdurable. Les imatges son al Núvol, els textos en arxius digitals, les exposicions han passat… i el llibre queda.
Dijous, 22. Amadeu Lleopart ve del mon educatiu i cultural, d’on el conec de fa temps. Amb més o menys encerts i errors, com tothom, crec que ha viscut el seu pas a la política com un acte de servei a la societat, gairebé un deure cívic. I també estic convençut que es tornarà a trobar més còmode al lloc d’on venia. Potser seria bo que més gent de vàlua com ell fes aquest pas temporal per la política propera. A alguns, que tot ho veuen fàcil, els serviria epr adonar-se de les dificultats que hi ha en la gestió de la cosa pública.