En el conjunt de Catalunya s’ha demostrat també una baixada important del suport als partits independentistes, que han perdut 351.000 vots, una davallada que ha afectat especialment el partit que actualment governa a Catalunya, ERC

Han passat ja uns dies de les eleccions municipals i la perspectiva permet fer una lectura més pausada dels resultats. En primer lloc, cal ser molt crític amb la participació que hi va haver en aquests comicis. Malgrat que els ajuntaments són l’administració més propera i on es decideixen grans temes que ens afecten en el nostre dia a dia, la meitat de les persones que tenien dret a fer-ho van renunciar a anar al seu col·legi electoral i votar per escollir la composició dels consistoris. Darrere d’aquesta elevada abstenció hi ha, segurament, una desafecció política creixent i un càstig cap als partits polítics tradicionals.

En el conjunt de Catalunya s’ha demostrat també una baixada important del suport als partits independentistes, que han perdut 351.000 vots, una davallada que ha afectat especialment el partit que actualment governa a Catalunya, ERC. Això i l’augment del PP i Vox en el conjunt de l’Estat espanyol ha motivat una crida a la unitat de l’independentisme davant les eleccions generals del 23 de juliol anunciades per sorpresa aquest dilluns pel president Pedro Sánchez. Els resultats del PSC a Catalunya, on ha estat la força més votada, també posen el focus de les noves eleccions en els socialistes catalans: la sort del PSOE es pot dirimir a Catalunya.

Una altra dada que mereix una anàlisi profunda és la irrupció de l’extrema dreta als consistoris. Es tracta sovint d’un vot de càstig als partits que governen per temes de seguretat i convivència. Cal prendre’n nota. Josep Anglada ha obtingut dos regidors a Vic, on ja havia tingut representació durant 16 anys seguits. El cas de Ripoll mereix una atenció especial. Amb un 13,3% de població immigrant, no s’explica un vot tan elevat (30% dels vots i sis regidors) a una formació, Aliança Catalana, amb un discurs monotemàtic en contra dels nouvinguts, sobretot les persones musulmanes.

Segurament, que els autors dels atemptats de 2017 fossin joves del poble i la gestió que es va fer d’un fet traumàtic com aquest pot haver deixat una ferida que encara supura. L’escriptora Najat El Hachmi apuntava aquesta setmana en un article al diari Ara que en aquell moment no es va ser prou expeditiu contra l’islamisme radical, que és la porta d’entrada a la violència. Sílvia Orriols se n’ha aprofitat i els electors l’han validat a les urnes. Intentar passar pàgina massa de pressa potser no va ser la millor solució.