En el que portem de campanya per a les europees, els únics cartells que he vist són d’un espectacle de circ

Dimarts, 28. Just a sota casa hi ha una d’aquelles cartelleres que els ajuntaments, en compliment de la normativa, s’esforcen a col·locar cada vegada que venen eleccions perquè els partits hi enganxin els cartells. Portem cinc dies de campanya per a les europees i els únics que hi han aparegut avui són d’un espectacle de circ. El món ha canviat i la propaganda electoral funciona per altres circuits, però en algun lloc està escrit que cal instal·lar les cartelleres, i els ajuntaments compleixen. Mentrestant, la campanya per a les eleccions europees s’està desenvolupant en clau més espanyola que catalana, i, evidentment, molt poc europea. Malament rai quan els únics arguments de pes són votar contra Pedro Sánchez en el cas de la dreta o votar per impedir que la (ultra)dreta arribi al poder, en el cas de l’esquerra. Si tot es redueix a això, el millor ús de la cartellera és, efectivament, fer de suport físic als cartells del circ. I malgrat tot, només de veure la dreta radical populista nostrada fent campanya per l’abstenció, un servidor de vostès ja té clar que el dia 9 de juny votarà. En aquesta Europa tan imperfecta, encara podem fer-ho. Dimecres, 29. Diem adeu a Josep Ricart. Poques vegades es veu un funeral amb tanta transversalitat generacional, ideològica i, tractant-se d’ell, artística. Un adeu de Vic a un dels seus grans creadors i mestres. Un altre artista i docent, Marià Dinarès, en un parlament al final de la cerimònia, recorda que el mateix Ricart havia expressat la seva preocupació per com es preservaria el llegat material dels artistes vigatans en el futur. El comiat al qual hem assistit ha estat un gran homenatge, però ara caldria actuar en conseqüència. Dijous, 30. L’Ajuntament del meu poble ens convoca, als veïns afectats per unes obres que donaran tot un aspecte nou al cor de la vila i la prioritat als vianants sobre els vehicles. Dos milions d’euros, d’execució ràpida i finançats al 85% per la Unió Europea dins dels fons Next Generation. Europa pot ser imperfecta, però a vegades funciona. I per tant, val la pena votar.

En el que portem de campanya per a les europees, els únics cartells que he vist són d’un espectacle de circ

De l’Europa imperfecta i útil, i del llegat artístic