Quin coi de dia vam determinar que els infants havien de reconèixer els límits a partir de prohibicions?

Quan vaig veure el cartell en una plaça de la Vila de Gràcia, a Barcelona, vaig pensar que estava tot perdut. Hi deia: “Prohibit jugar a pilota”. Connecto sovint amb allò bonic que vam viure a la infantesa. I els jocs al carrer en són un exemple. La meravellosa inconsciència horària. La del rellotge inexistent d’una única alarma, només una. La que sonava amb la invasió de la foscor absoluta i tenia la veu de la mare, el pare o els avis i en forma de crit llunyà: “Voleu fer el favor de passar cap a casa!”. La llibertat de deixar les bicicletes a qualsevol racó i de veure passar els gossos sense lligar. Perquè als pobles, a pagès, els gossos no eren mascotes d’aquell o aquella altra, sinó un animal més de Can Aquí o Can Allà. Animals sí, però animals que formaven part, amb normalitat, del nostre paisatge humà. Ara, en sonen mil, d’alarmes. Les dels likes de l’antic Twitter o Instagram. Les del TikTok. Les dels missatges de WhatsApp i dels SMS que encara volten. I els gossos van tots lligats i n’hi ha que duen jersei. També hi ha locals que fan menjar preparat per als gossos. I hi ha més gossos que nens i nenes. I restaurants que no volen nens. I ben pocs que juguen al carrer. I hi ha llocs que no els volen ni als patis de les escoles perquè, és clar, fan massa soroll. M’agrada la nostàlgia. Però no pas per dir que abans tot era millor. M’agrada la nostàlgia que alimenta l’esperit crític. La que ens certifica que hem perdut la llibertat. No de fer el que ens roti sinó la llibertat i el dret d’aprendre on són els límits. Perquè, abans, si feies massa soroll ja hi havia qui et renyava, ja. I et queien unes bones esbroncades, sovint amb raó. D’un veí o d’un passavolant. I pel to reconeixies si havies sobrepassat la ratlla. I si trencaves un vidre d’un cop de pilota o un cop de roc, acotaves el cap, aguantaves el xàfec i a casa no et deixaven anar la virolla sinó que et fotien la segona allisada i et convidaven a espavilar-te per poder-lo pagar. Llegeixo que ja hi ha llocs de Barcelona on han començat a retirar els cartells de “Prohibit jugar a pilota” perquè van en contra els drets dels infants. I que la setmana vinent el Parlament de Catalunya vol evitar que es tanquin els patis de les escoles. Blindar aquests espais. Que els sons dels patis no es considerin contaminació acústica. Però em pregunto quin coi de dia vam decidir que ho eren. Quin coi de dia vam començar a fer normes per a tot. Quin coi de dia vam determinar que els infants havien de reconèixer els límits a partir de prohibicions i tancats entre quatre parets.

Quin coi de dia vam determinar que els infants havien de reconèixer els límits a partir de prohibicions?

De límits i pilotes