És un goig escoltar en Dionís Crusellas, que sense haver-se dedicat professionalment al periodisme ha estat un referent de la ràdio esportiva a Osona i jo diria que a Catalunya

Diumenge, 10. L’incendi a l’illa càrnia de Vic mou a les xarxes opinions sobre la indústria agroalimentària, les seves condicions laborals o el benestar animal. Tot molt respectable i objecte de debat, sens dubte, però avui no és el tema. De moment, i mentre no hi hagi alternatives (que no neixen d’avui per demà), una part de la població d’Osona depèn d’aquestes empreses. I abans que qualsevol altre pensament, el primer que em ve al cap és el patiment que avui deuen sentir molts treballadors per saber si podran tornar a la feina, quan ho podran fer i què passarà mentrestant. Dilluns, 11. Comença la que he sentit nomenar com la setmana dels autònoms. És a dir, aquella en què també ells s’agafen vacances. Pot semblar una mica exagerat, però per poc que coneguem alguns autònoms ja sabrem que agafar-se tres setmanes o un mes seguits de festa és un luxe que no sol estar al seu abast. A banda dels del sector de l’hostaleria, que a l’estiu treballen més hores que el rellotge, hi ha tota aquesta munió de petites empreses i tallers que es mouen al voltant de la construcció, des dels instal·ladors als fusters, serrallers, pintors i un llarg etcètera, que no paren. Negocis petits en què l’empresari sol ser el treballador número u, aixecats amb molt d’esforç i contra molts obstacles. Aquests dies que tothom fa festa i ells continuen amunt i avall amb el vehicle i la roba de la feina, els valoro encara més. Potser mai no podran agafar-se tot l’agost de vacances, però en general els hauríem de posar les coses més fàcils. Dimarts, 12. El pregó de festa major, allà on es fa, sol ser un acte una mica protocol·lari o que se situa al costat d’altres en el programa que ajudin a augmentar-ne la concurrència. A Manlleu, el pregó és un acte amb entitat per ell mateix, concorregut i que sol encertar en els perfils dels pregoners. És un goig escoltar en Dionís Crusellas, que sense haver-se dedicat professionalment al periodisme ha estat un referent de la ràdio esportiva a Osona i jo diria que a Catalunya. El seu miler de partits radiats –són molts més, segur– són un mèrit extraordinari. Enhorabona!

És un goig escoltar en Dionís Crusellas, que sense haver-se dedicat professionalment al periodisme ha estat un referent de la ràdio esportiva a Osona i jo diria que a Catalunya

De l’incendi, dels autònoms i en Dionís