Deu anys per obrir una barraca pot voler dir dues coses. O bé que la instal·lació no era gaire necessària, o bé que l’eficiència de l’administració és qüestionable

Dimarts, 2. A una setmana de la visita de Lleó XIV, encara s’està lluitant per la presència del català en la benedicció de la torre de Jesucrist, la notícia que donarà la volta al món. El periodista vigatà Vicenç Lozano, vaticanista número u dels mitjans, ens recorda (vegeu l’entrevista al El 9 Magazín) que aquest és el motiu principalíssim del viatge del papa i el moment clau per a la imatge que projecti Catalunya. Per casualitat, avui mateix tinc l’ocasió d’explicar a una jove companya de feina que el Cavall Fort va néixer a Vic perquè hi havia un bisbe molt conservador en temes de moral però que protegia les manifestacions culturals en català durant la dictadura. La llengua era pal de paller de l’Església catalana, i aquí en tenim proves: la diòcesi de Vic ha anat integrant en català els sacerdots que han vingut d’altres llocs del món, sobretot de l’Àfrica subsahariana. Em temo molt, però, que ara no hi ha la mateixa fermesa, o que hi ha una part de l’Església per a la qual el català no és fonamental. Altrament, no hauríem arribat al ridícul, havent de pidolar al Vaticà engrunes de llengua pròpia. Dimecres, 8. Es presenta el projecte de la Guingueta del Terrat d’en Cols, de Vic. Ja podreu llegir-ne la informació detallada en aquesta edició. La guingueta en qüestió és una petita barraca de fusta, al lloc on hi havia hagut la benzinera de la Pista, a Vic. Fa aproximadament sis anys que l’Ajuntament la va construir. El desembre de 2020, una notícia a EL 9 NOU explicava que s’adjudicaria a una entitat sense ànim de lucre. Però la part més curiosa és que això venia “d’un compromís polític que el govern tenia amb Capgirem Vic des de fa cinc anys”. O sigui, que si sumem, tot plegat es remunta a més de deu anys enrere. Deu anys per obrir una barraca pot voler dir dues coses. O bé que la instal·lació no era gaire necessària, o bé que l’eficiència de l’administració és qüestionable. I encara una tercera opció: que quan se signen compromisos sense que un se’ls acabi de creure, no hi ha cap pressa per complir-los.

Deu anys per obrir una barraca pot voler dir dues coses. O bé que la instal·lació no era gaire necessària, o bé que l’eficiència de l’administració és qüestionable

De llengua i Església i d’una guingueta