A Correcuita

Dilluns, 27. S’ha acabat un Mercat de Música Viva més normal, tot i que encara marcat per la pandèmia. Més enllà de la valoració que ja en vàrem fer dilluns a EL 9 NOU, em sorprèn comprovar a les xarxes socials que encara perviuen alguns tòpics, fruit del desconeixement, sobre un dels esdeveniments culturals més destacats que la ciutat viu durant l’any. Per exemple, veure gent que es queixa que es cobri entrada i reclamant gratuïtat. L’entrada a un concert del MMVV val 3 euros, el preu de dos tallats. Si els aficionats a la música no podem pagar 3 euros per un concert, pleguem. La música, i la cultura en general, no són gratuïtes. I no, no es podien fer concerts a qualsevol carrer o plaça –com a tots ens agradaria tornar a veure– perquè hi ha unes normatives sanitàries que ens poden agradar més o menys, però hi són mentre estiguem en pandèmia. I encara hi podríem afegir que el MMVV no és un negoci (és possible gràcies als recursos públics que hi inverteixen l’Ajuntament i la Generalitat, al costat dels patrocinadors), però sí que es fa per generar negoci. I això no és lleig ni deshonest: vol dir concerts, dels quals viuen músics, tècnics i altres professionals.
Dimecres, 29. El Mercat Municipal de Manlleu, que fa molt de goig, inaugura un espai dedicat a l’economia social i solidària. El de Torelló ha incorporat fa poc uns armariets refrigerats per recollir comandes a qualsevol hora. I mentrestant a Vic, què? El Mercat Municipal fa la viu-viu en unes instal·lacions obsoletes, amb un aspecte impropi del segle XXI, amb accessos complicats i cada vegada amb menys oferta, malgrat que algunes de les parades que hi sobreviuen ofereixen molt bon producte. Hi ha hagut molts entrebancs cada vegada que s’ha plantejat una reforma, segur. Però el més gros de tots ha estat la manca de voluntat política de successius consistoris per donar qualitat i dignitat a aquesta oferta. Una ciutat que va ser capaç d’aixecar L’Atlàntida hauria d’haver pogut fer, ja fa molts anys, un bon mercat municipal