Una piulada dels agents cívics de Vic informa de la retirada de set quilos (!) de femta de gos d’un parc públic. No m’estranya. Fins i tot al carrer de Gibaltar, al costat mateix de la nostra redacció i l’entrada d’una escola, hi ha qui aprofita la foscor de la nit per deixar que el seu gos s’alleugi sense recollir l’obsequi. Els gossos no en tenen la culpa, els amos sí

Dissabte, 1. Plou a Camprodon (beneïda pluja!), però això no impedeix que la gent segueixi anant a veure la torre de Can Roig, acabada d’inaugurar al migdia. És mig fosc, a dins, perquè encara no s’ha fet la connexió elèctrica. Però l’antic edifici modernista llueix tan espectacular per fora com només s’havia pogut veure en fotografies de principis del segle XX. I eren en blanc i negre. És una propietat privada, restaurada amb diners privats, encara que una part del seu futur ús pugui ser públic. Un detall accessori per a tothom qui sent que, en el fons, s’ha recuperat un símbol, un patrimoni comú que testimonia el passat de la vila. I que això sempre val la pena.

Diumenge, 2. Sento les declaracions d’Aleix Garrido, el futbolista ripollès del Barça, després de debutar al primer equip. Traspuen sinceritat, emoció per haver pogut jugar amb l’equip dels seus somnis. S’expressa molt bé, i se li veu de lluny que farà servir el cap per a alguna cosa més que per rematar centrades a porteria. Només dos dies abans, el món havia vist Neymar fent conyeta després de perdre un milió d’euros en una partida de pòquer retransmesa per Twitch. I abonant la imatge tòpica dels futbolistes d’elit com una colla d’individus amb el cervell buit, pendents només dels guanys econòmics i del seu ego. Hi ha Neymars –n’hi ha massa, i massa idolatrats– però per sort també hi ha Garridos. Que tingui molta sort en la seva trajectòria futura, i que no perdi el sentit comú que va mostrar en el seu primer dia de glòria.

Dimarts 4. Una piulada dels agents cívics de Vic informa de la retirada de set quilos (!) de femta de gos d’un parc públic. No m’estranya. Fins i tot al carrer de Gibaltar, al costat mateix de la nostra redacció i l’entrada d’una escola, hi ha qui aprofita la foscor de la nit per deixar que el seu gos s’alleugi sense recollir l’obsequi. Els gossos no en tenen la culpa, els amos sí. I no és obligatori tenir gos. Si algú no vol recollir excrements, segur que hi ha alguna mascota virtual que li farà companyia i no deixarà rastre.