El procés català també ha tensat els periodistes i les empreses del sector de la comunicació. A tots ens cal una mica de calma, agafar distància i reflexionar per ressituar-nos en el que ha de ser el nostre paper

Dissabte, 24. Llegeixo l’editorial que escriu Vicent Partal, director de Vilaweb, contra els també periodistes Joan Serra i Oriol March, autors d’Enemics íntims. Anatomia de la desconfiança entre Junts i ERC (Pòrtic, 2021). Comparteixo amb Partal que abans d’acusar-lo d’uns fets –d’haver actuat com a negociador de Junts en l’elaboració d’un comunicat quan s’estava pactant el govern sorgit de les eleccions del 21-D de 2017– haurien d’haver contrastat la informació amb ell, tenint en compte que aquesta informació l’havien obtingut d’una font interessada, directa, però interessada. Ara bé, és injust l’atac que han rebut aquests dies dos periodistes a qui conec bé, especialment en Joan, que sempre ha demostrat una professionalitat admirable i un rigor excepcional en tota la seva feina. El procés català també ha tensat els periodistes i les empreses del sector de la comunicació. A tots ens cal una mica de calma, agafar distància i reflexionar per ressituar-nos en el que ha de ser el nostre paper: explicar el que passa i ajudar a interpretar la realitat sense voler ser-ne protagonistes. Diumenge, 25. Després dels casos de l’Aula de Teatre de Lleida o de l’Institut del Teatre de Barcelona, el diari Ara publica un altre reportatge dels periodistes Albert Llimós i Núria Juanico Llumà denunciant suposats abusos del director de teatre vigatà Toni Font. Són una quinzena de joves actors que haurien estat víctimes d’accions reprovables per part d’aquest. Encara que fossin consentides com diu ell, no hem d’oblidar que eren menors. Hi ha qui dilluns va trobar a faltar que aquest diari fes alguna referència del reportatge. Vam esperar a poder tenir totes les versions dels fets. Dimarts, 27. Abans d’anar a dormir avanço unes pàgines d’El fill del xofer (Edicions 62, 2020), el llibre de Jordi Amat que relata la trajectòria del polític i advocat Alfons Quintà (1943-2016). Primer delegat d’El País a Catalunya i primer director de TV3 va forjar-se una carrera tacada per nombrosos casos d’assetjament, manipulacions, xantatges i tràfic d’influències. No era Ryszard Kapuscinski qui deia que els cínics no servien per a aquest ofici?

El procés català també ha tensat els periodistes i les empreses del sector de la comunicació. A tots ens cal una mica de calma, agafar distància i reflexionar per ressituar-nos en el que ha de ser el nostre paper

De periodisme