En vida meva, a casa no hi havia hagut mai cap gos. Però la mare ens havia parlat del Nano, un gosset que van tenir durant uns quants anys: quan se’ls va morir, van passar un disgust tan gran que es van prometre no adoptar-ne mai més cap

“Un ca és un gos”: vet aquí l’expressió amb què se sol replicar a la interjecció negativa ca! (que es troba també en les fórmules: “i ca!”, “ca, barret!”, “ca, home, ca!”). Això vol dir que també entre nosaltres –i no pas només entre els parlants balears– els gossos reben el nom de cans, encara que, com sabem, el mot més divulgat i més corrent per a designar l’animal a què ens referim és el de gos. Tanmateix, existeixen en el parlar vigatà una colla…