No sé si l’espectacle que s’ha representat aquests dies és gaire edificant i, en tot cas, no reforça ni el PSC ni, indirectament, cap dels altres partits de l’oposició

Dilluns, 13. Com a visionari en política no dec ser gaire brillant. Havia pronosticat (i de fet en tinc testimonis) que el PSC procuraria no fer sang del problema que tenia a Ripoll. Els seus dos regidors havien assumit un error en permetre l’aprovació dels pressupostos de Sílvia Orriols –no dic que ho fos, sinó que havien entonat el mea culpa– i ja havien passat prou pena amb això. Però no, el partit no ho dona per bo i és com si llancés una bola de neu muntanya avall –ara que encara n’hi ha molta– que a mesura que passen les hores es va fent més grossa. Dimarts, 14. Com era d’esperar, per solidaritat i dignitat, cap dels integrants de la llista socialista a Ripoll –que prou va costar de fer– vol ocupar les cadires de regidor que han deixat vacants Enric Pérez i Anna Belén Avilés. Res del que passa a Ripoll aquest mandat no es pot llegir només en clau local, i si no que li ho expliquin a Junts amb la fallida moció de censura de fa un any. El president Illa s’ha d’explicar al Parlament, i en tot això és Sílvia Orriols qui hi suca pa i s’alça com a vencedora. “Seu a la porta de casa teva i tard o d’hora veuràs passar el cadàver del teu enemic”, es veu que diu un proverbi xinès. Ella ja n’ha vist més d’un, políticament parlant. A un any de les eleccions municipals, no sé si l’espectacle que s’ha representat aquests dies és gaire edificant i, en tot cas, no reforça ni el PSC ni, indirectament, cap dels altres partits de l’oposició. Dijous, 15. Veurem com acabarà el tema, però de moment el que en queda –segur– és que ni Enric Pérez ni Anna Belén Avilés ja no seran regidors de l’Ajuntament de Ripoll. Els conec a tots dos i penso que la política hi perd quan dues persones com ells se n’han d’apartar. I estic convençudíssim que quan van prendre la decisió –equivocada o no– d’abstenir-se en els pressupostos pensaven en el bé del municipi i no en cap altre càlcul polític. Em sap greu, perquè ells ho feien per evitar que es tornés a muntar un circ al voltant de Ripoll. I ara hi ha un circ dels grossos, d’aquells de tres pistes.

No sé si l’espectacle que s’ha representat aquests dies és gaire edificant i, en tot cas, no reforça ni el PSC ni, indirectament, cap dels altres partits de l’oposició

De Ripoll, o de com engreixar una crisi