A Correcuita

Dimarts, 14. Algunes voreres i carrers de Vic llueixen –és un dir– unes vistoses línies verdes que es veu que indiquen el camí cap al Puig dels Jueus. Després de l’ensurt inicial, em tranquil·litza saber que, segons l’Ajuntament, les marques són efímeres. Benvingudes siguin si motiven l’activitat motriu dels vigatans. En qualsevol cas, l’anècdota em porta a pensar que la ciutat –les ciutats– van acumulant capes de senyalitzacions que, amb el temps, cauen en desús però que es mantenen en el paisatge urbà. A Vic, encara hi ha alguns senyals a terra i plafons envaïts per adhesius d’unes rutes per anar a peu a les escoles que ningú no recorda. Entre el carrer de Santa Maria i la plaça de la Catedral, on vivim els d’EL 9 NOU, trepitgem cada dia una placa metàl·lica inserida a les lloses amb un codi QR que havia de servir per accedir a informació turística. No sé si funciona encara, però no he vist mai cap visitant enfocant-hi el seu mòbil (per cert, amb tanta senyalització i ningú ha trobat mai el moment de fer un plafó que expliqui què volen dir les marques rodones al paviment de la plaça de la Catedral). De senyalitzacions oblidades en trobaríem arreu. Segur que totes es van presentar en una lluïda roda de premsa, un dia de fa anys. Almenys les marques que guien cap al Puig dels Jueus desapareixeran.
Dimecres, 15. Amb aquella il·lusió, ens acreditem per al Mercat de Música Viva. Tots els professionals hem de presentar el certificat de vacunació de la Covid i, en cas que algú no el tingui, es pot fer un test d’antígens en una carpa a fora de L’Atlàntida. Tan senzill com és, i tots tranquils. Justament aquests dies es debat sobre la idoneïtat del passaport Covid, al qual el nostre govern sembla estranyament reticent. Si amb això es poden recuperar sectors com l’oci nocturn, la cultura o la restauració, per què no considerar-ho, com estan fent altres països europeus? Potser així es fomentaria la vacunació, que ha perdut ritme. A Vic, es desmantellarà el punt de vacunació del Sucre per manca de clients