En casos com l'assassinat d'Esplugues, tant costa explicar de forma creïble què se sap amb exactitud i què no, i dir-ho des del primer moment?

Dimarts, 5. Línia de ferrocarril Lleida-La Pobla de Segur gestionada per Ferrocarrils de la Generalitat des de fa deu anys: rècord de viatgers en un any, més de mig milió (75.000 quan se’n van fer càrrec). Bones opinions dels usuaris i confiança en un transport públic fiable. És a dir, el retrat del que podria ser la nostra R3 amb els mateixos criteris de gestió i inversions correctes.

Dimecres, 6. A les pàgines de Cultura expliquem què passa amb Sant Pere de Casserres i què es va dir al Consell d’Alcaldes celebrat al monestir. Aquí només una recomanació: aneu-hi. Ara mateix! La primavera és esplèndida de floració i de verdor, i tindreu l’oportunitat de veure el meandre del Ter en plenitud, amb l’aigua ran dels arbres perquè Sau està ple del tot, o gairebé. Redescobriu Sant Pere de Casserres.

Dijous, 7. Explicar-se, ser transparents. Sembla que la política no aprèn la lliçó. Ensenyament confirma aquest dijous que la meitat dels instituts del pla pilot per incorporar-hi mossos de paisà s’han despenjat de la iniciativa, entre ells els tres de Vic. Des del primer moment, va haver-hi poques explicacions, i les compareixences de les conselleres implicades van trigar dies. Sense entrar en si la mesura hauria pogut ser realment útil, el que està clar és que va aparèixer en mal moment –enmig de les protestes de mestres i professors– i mal comunicada. N’hem tingut un altre exemple en el malaurat cas de l’assassinat d’una dona a Esplugues de Llobregat. Un cas com aquest requeria transparència absoluta des del primer moment, i en lloc d’això es va donar temps que per les xarxes s’escampessin tota mena de versions falses i sovint malèvoles. I quan surt algú a donar la versió oficial es recorre al “brot psicòtic” sense un diagnòstic mèdic que ho sustenti. És a dir, es cau en allò que, encertadament, se’ns recomana als periodistes que evitem: vincular automàticament malalties mentals i violència. Tant costa explicar de forma creïble què se sap amb exactitud i què no, i dir-ho des del primer moment?