Aquest és el problema: ens hem acostumat a les pràctiques més nocives, i ens semblen la mar de normals

No fa gaires dies la notícia era que un hospital de les Canàries substituïen els coberts de plàstic d’un sol ús per coberts normals; en gastaven uns 719.000 l’any, i el canvi suposava un gran estalvi econòmic i un gran impacte ecològic.

La notícia és bona (molt més que quan se substitueix el plàstic per materials biodegradables d’un sol ús). És bona, però no hauria de ser notícia.

La notícia hauria de ser que hi ha encara hospitals que usen coberts de plàstic. Mentre ens conformem i ens reconfortem amb aquestes bones notícies, que són anecdòtiques i amb poc impacte real, i considerem normal el malbaratament ecològic, anirem pel camí més horrorós.

I solem trobar estrany que a les botigues suposin que ens portem els envasos o les bosses per posar-hi el que hem comprat: allò que hauria de ser habitual (i que ho era fa pocs anys) ara és l’excepció.

Aquest és el problema: ens hem acostumat a les pràctiques més nocives, i ens semblen la mar de normals.

La dilapidació ecològica dels centres i ciutats d’estiueig ens hauria de fer passar les ganes de participar-hi, però ho acceptem com a mal menor, o com a excepció continuada, com acceptem amb normalitat les piles i piles d’envasos prescindibles que acumulem a les escombraries. I així anem.