No som prou conscients que la pressió de viure experiències úniques pot convertir-se en una font d’estrès, sobretot en una societat en què compartir-ho a les xarxes socials sembla gairebé obligatori: has d’ensenyar a tothom que t’ho passes pipa i tu sí que saps viure

Tinc una amiga que aquest any en fa 50. Mig segle, que es diu aviat. És una bonica xifra per celebrar, sincerament, perquè ja comença a fer patxoca i podem afirmar que amb aquesta edat ja tens més de mitja vida al sac. El que em preocupa, però, després de parlar amb ella, és que no arribi a la pròxima dècada, la dels 60. Dic això perquè m’ha explicat que arran del seu aniversari, i conseqüent festa, amics i família van fer-li un munt de regals que, de moment, li han hipotecat tots els caps de setmana fins pràcticament el mes de juliol. El motiu és la moda actual de regalar experiències, de tota mena i sense aturador. L’eslògan de “viu cada dia com si fos el darrer” ens matarà a tots abans d’hora. Menús gastronòmics, àpats varis, tastets de vins, tastets de formatges, recorreguts amb cotxe per vinyes i amb més tastets, entrades per anar al teatre, entrades per a concerts, estades a hotels de luxe amb spa, dormir a dalt d’un arbre, dormir en una bombolla per veure les estrelles, tirar-se en paracaigudes, vol amb globus per no sé on, cap de setmana fugaç a una capital europea, i podria seguir. No hi ha descans. Em fa patir que la pròxima vegada que la torni a veure hagi de ser en un hospital perquè s’ha trencat el fèmur, o que hagi de fer règim perquè les anàlisis li diuen que té el colesterol i els triglicèrids disparats, perquè no ens enganyem, tantes fartaneres no pot ser bo de cap de les maneres. Què ens passa? On ha quedat allò de regalar un bon llibre, un bon cd (si és que encara en venen) o un jersei de llana per als dies de fred? O si t’hi vols lluir una mica més, regala un rellotge o unes arracades de les bones. Aquesta moda de les experiències va començar fa uns anys amb aquelles capses que es deien (o es diuen) Smartbox, i que sempre he tingut la sensació que te les regalen perquè no saben què fer-te o els fa mandra rumiar-hi massa. A casa encara en corren un parell que mai vam acabar fent. Perquè aquesta n’és una altra: molts d’aquests regals acabes per no disfrutar-los per manca de temps, esgotament o, senzillament, perquè no ens interessa: diners regalats i perduts. No sé si som prou conscients que la pressió de viure experiències úniques pot convertir-se en una font d’estrès, sobretot en una societat en què compartir-ho a les xarxes socials sembla gairebé obligatori: has d’ensenyar a tothom que t’ho passes pipa i tu sí que saps viure. Aquesta tendència pot portar a una mena de fatiga, on la necessitat constant de buscar activitats noves i emocionants es pot tornar insuportable. A més, algú té en compte que no tothom gaudeix de la mateixa manera? Doncs resulta que hi ha persones que prefereixen la tranquil·litat o els regals materials, i rebre una experiència que impliqui sortir de la seva zona de confort pot generar més ansietat que il·lusió. I, per cert, també hi ha el risc que l’experiència no compleixi les expectatives, cosa que pot portar frustració o decepció. En definitiva, regalar experiències pot ser positiu, però cal tenir en compte la personalitat i les necessitats emocionals de la persona que la rep. Jo ara no em trec del cap l’amiga que es veurà obligada a menjar quatre o cinc menús degustació amb estrella Michelin, i després haurà d’enlairar-se en un globus, per acabar sucant-se en un spa plagat de gent i tastant vi per sobre de les seves possibilitats. I tot això en un temps rècord. En el meu cas, per si serveix d’idea, com a experiència m’agradaria que em regalessin un cap de setmana al sofà de casa, acompanyada d’una bona sèrie o pel·lícula, d’una bossa de pipes salades i una manta calentona. Feliç de la vida.

No som prou conscients que la pressió de viure experiències úniques pot convertir-se en una font d’estrès, sobretot en una societat en què compartir-ho a les xarxes socials sembla gairebé obligatori: has d’ensenyar a tothom que t’ho passes pipa i tu sí que saps viure

Deixem-nos viure