| 10:52
Opinió

A Correcuita

Del factor humà i de la por política

Dilluns, 12. El factor humà és el títol d’una gran novel·la d’espionatge de Graham Greene, de la qual els recomano vivament la lectura (o el visionat de l’adaptació per al cinema que va dirigir Otto Preminger). L’escriptor britànic donava un tomb al gènere de les novel·les d’espies presentant aquests com a individus en les que influïen circumstàncies personals, des de la família a la seva futura jubilació, mentre per sobre d’ells hi ha una superestructura de poder d’una amoralitat que tomba d’esquena. Al ple de Vic, dilluns, el factor humà treu el cap per dues bandes. D’una part, el síndic pica la cresta al govern municipal perquè les resolucions que envia als ciutadans són poc comprensibles o gens empàtiques. Joan Sala parla, precisament, del factor humà. D’altra banda, la modificació de l’ordenança sobre la recollida de residus dona peu a pensar que es pugui aplicar en contra de les persones que hi busquen menjar o objectes als contenidors, en un moment de precarietat, encara que el regidor Castells diu que no és aquesta la intenció, i estic predisposat a creure-me’l. Però ens fa por imaginar que, just ara quan la misèria treu el cap, no se’n pugui fer una mala aplicació. En tot cas, acabem allà mateix: tots estem molt més sensibles, i les formes en què l’administració se’ns adreça o regula les nostres vides hauran de tenir-ho en compte, perquè no sigui vista com la superestructura insensible de la novel·la de Graham Greene.
Dimarts, 13. Llarga conversa amb Josep-Eladi Baños, que trobareu a l’edició d’avui (espero que ben captada en la seva essència). El rector és farmacòleg, i la seva habitual expressió continguda es torna vehement quan parla de les vacunes. En l’off the record, és capaç de repassar amb precisió i ordre cronològic el que li passava a la humanitat amb malalties com la pòlio, la ràbia, el xarampió o la verola abans que hi hagués els corresponents vaccins. La sobrereacció que hi ha hagut aturant les campanyes d’AstraZeneca o Janssen s’explica més per por política que per raons científiques