Un repte: en temps de l’alcalde Montanyà es va encunyar el lema encertadíssim de la ciutat a la mesura humana. No hauria de perdre aquesta condició

Dissabte, 7. En ple Mercat Medieval. Ens podem posar exquisits i hi trobarem mil inconvenients. Segurament fa uns anys jo mateix era dels que m’ho mirava amb ulls crítics. No he canviat tant: segurament no faria quilòmetres ni cues per anar-ne a veure cap. Però defensaré a capa i espasa (mai millor dit) que Vic el faci i el celebri. I si n’han de sobreviure dos o tres a Catalunya, que seria el més lògic, aquest és dels que quedaran. Té èxit perquè, en aquestes dates prenadalenques que, pel nostre peculiar calendari, garanteixen cada any un mínim de tres dies de festa, dona la possibilitat de fer una sortida familiar, a prop de l’àrea de Barcelona on es concentra la major part de catalans. I barateta, si es vol, perquè cadascú regula la quantitat de compres que fa a les parades. Perquè no tothom té recursos per agafar un avió i anar de cap de setmana nord enllà a veure fires de Nadal, perquè no tothom té recursos per pagar forfets a les estacions d’esquí (suposant que hi hagués hagut neu). I a més, fa bullir l’olla en tot allò que té a veure amb l’hostaleria, que no és poc. La ciutat en conjunt se’n beneficia. I tenim tota la resta de l’any per posar-nos exquisits. Dilluns, 9. Expliquem a EL 9 NOU que Montsina Llimós és la nova presidenta de Junts al Ripollès. Fa poc es va reestrenar com a regidora –ja n’havia estat amb l’alcalde Jordi Munell– al ple de l’Ajuntament. I ara des de l’oposició, amb un discurs correctíssim en les formes i molt ferm en el fons. És coherent (i no crec que sigui gens casual) que en el context postcongressual de Junts prengui les regnes del partit. En una comarca, per cert, on el partit té base de votants però només governa dos dels cinc municipis més grans.Dimecres, 11. El Vic dels 50.000 habitants ja és aquí. Amb tots els pros i contres que estem explicant aquests dies. I un repte: en temps de l’alcalde Montanyà es va encunyar el lema encertadíssim de la ciutat a la mesura humana. No hauria de perdre aquesta condició. És una idea de com ha de ser la ciutat, més enllà de les xifres.

Un repte: en temps de l’alcalde Montanyà es va encunyar el lema encertadíssim de la ciutat a la mesura humana. No hauria de perdre aquesta condició

Del Medieval, Junts al Ripollès i el Vic humà