Del Serpent ‘nou’ i de l’Afganistan al MEV
Dissabte, 14. De la resignació hem passat a la resistència. Si l’any passat molts actes festius es van suspendre per prudència (o excés de prudència), aquest s’ha intuït que si les coses es deixen estar per massa temps, s’acaben morint. I encara que sigui a empentes, es tira endavant amb una recuperació de la normalitat que no és plena però que s’hi vol assemblar. Això de fer com si, ben mirat, és molt català. Però hi ha vegades que es va un pas més enllà i que es crea una nova realitat, ni millor ni pitjor que l’anterior, sinó diferent. I surt bé. Dissabte va passar això a Manlleu. Tothom s’alegrarà que l’any vinent el Serpent travessi el Ter per la Devesa i torni a perseguir pels carrers els vailets, i esclati el foc a les Tres Creus i tot sigui en olor de multituds. Però en acabar l’espectacle del Serpent d’enguany, amb el segell de La Fura dels Baus, ningú lamentava el que no havia pogut ser, sinó que aplaudia el que havia estat. No era un substitutiu del Serpent de sempre, era nou. I espectacular, i poètic.
Dimarts, 17. Afganistan. El país que avui és notícia per la tragèdia havia proveït els artistes medievals del mineral més preciós a l’època: el lapislàtzuli. Al Museu Episcopal de Vic hi ha obres on és present aquest mineral, amb el qual s’elaboraven pigments d’un blau intens i elegant. L’edat mitjana no és tan fosca com diu el tòpic: la globalització ja existia i el comerç fluïa d’una part a l’altra del món conegut: per la Ruta de la Seda aquest material arribava a Europa en una llarga travessia. Era car, i per això la seva presència solia indicar el poder de qui feia l’encàrrec a l’artista. El baldaquí de Ribes de Freser, obra mestra de la pintura sobre fusta romànica, està fent, entre d’altres, amb pigment de lapislàtzuli, que solia provenir de les mines de Badakhshan, avui encara actives en una província afganesa on també s’explota l’or. Tot això ho ha investigat a fons la conservadora Judit Verdaguer, que ho sap tot sobre els materials utilitzats en la pintura romànica. I nosaltres ho tenim molt a prop per veure-ho.