Fins i tot quan som grans, veure els preparatius de l’arribada dels Reis fa reviure la il·lusió que ha de passar alguna cosa grossa

Dimarts, 2. Comencem l’any amb la confirmació oficial, per part de la consellera Vilagrà, que no hi haurà candidatura catalana als Jocs Olímpics d’hivern. Si més no als de 2030, que ja tenen altres seus. Al Ripollès ens estalviarem de participar en una consulta absurda on se’ns hauria preguntat si volíem involucrar-nos en un esdeveniment que no estava previst que tingués cap prova a la comarca. En vam arribar a parlar, d’aquestes consultes al Pirineu! Fa tres dies, gairebé al mateix temps que el diari Ara avançava quina seria la postura del govern sobre els Jocs Olímpics d’hivern, vèiem unes imatges aèries tristíssimes de les pistes de La Molina i Masella, un fil blanc de neu entre muntanyes marronoses i resseques. Aquest panorama ja és massa sovintejat com per pensar que hi hauria neu abundosa l’any que toqués fer els jocs. Val més que els recursos s’esmercin en veure com convertim progressivament les estacions d’esquí (sector públic, majoritàriament, perquè els inversors privats ja fa temps que no ho veuen com un negoci) en estacions de muntanya que funcionin amb una oferta de tot l’any: si un hivern hi ha neu, millor, i si no, anirem a trescar per la muntanya. El camí que va marcar Vall de Núria fa anys. Només una altra dada: si els Reis ens porten neu, com sembla que s’anuncia, es podrà fer un temporada d’esquí de dos mesos i mig. Dimecres, 3. Hem publicat a EL 9 NOU el tancament de la pastisseria Girvent de Balenyà, una d’aquestes botigues de tota la vida. Al meu poble, Sant Joan de les Abadesses, veig que fa liquidació per tancar una rellotgeria que si no és centenària, poc se’n falta. La paradoxa és veure, en paral·lel al turboconsumisme d’aquests dies, la imatge d’un petit comerç que se’ns està morint. Dijous, 4. Fins i tot quan som grans, veure els preparatius de l’arribada dels Reis –el preciós campament de Manlleu, per exemple– fa reviure la il·lusió que demà ha de passar alguna cosa grossa. Fer tots aquests muntatges és un esforç que val la pena.

Fins i tot quan som grans, veure els preparatius de l’arribada dels Reis fa reviure la il·lusió que ha de passar alguna cosa grossa

Dels Jocs d’hivern, el comerç i els Reis