Divendres, 8. Una sort, poder entrevistar Eliseu Vilaclara. Un meteoròleg que va ser dels pioners en català a la televisió, […]

Divendres, 8. Una sort, poder entrevistar Eliseu Vilaclara. Un meteoròleg que va ser dels pioners en català a la televisió, de molt jove, i que va passar després al Servei de Meteorologia de Catalunya, del qual va ser cap de Previsió i director. No només aclareix què entenem per una DANA (que ja és molt!) sinó que explica com cal actuar des de la coordinació entre serveis de meteorologia, agències hidrològiques, protecció civil i directors generals o consellers. O com s’hauria actuat a Catalunya. Hem de ser crítics amb els polítics quan ho fan malament, però a la vegada ser conscients del valor de tenir uns serveis públics eficients dirigits per sòlids professionals, per sota dels polítics. Em ve al cap ara l’osonenc Marc Costa, que acaba de deixar la Generalitat després d’haver exercit en altres àmbits (Agents Rurals i coordinació de Policies Locals) i que entrevistàvem a EL 9 NOU divendres. Estic convençut que, per allà on ha passat, ho ha fet amb la voluntat de servir el seu país aportant-hi l’expertesa i rigor que li conec. Els bons tècnics són l’estructura que sosté l’edifici de l’administració. Diumenge, 10. Al cementiri de Roda de Ter, l’homenatge de cada any a Miquel Martí i Pol, abans de l’entrega del premi de poesia que porta el seu nom. M’agrada ser-hi, és la meva manera de recordar el poeta i agrair-li l’obra que ens va deixar. Hi ha actes que commouen per la senzillesa: uns versos, unes peces musicals, cap discurs, el ram de flors i la visita a la seva tomba i a la d’Emili Teixidor. No cal res més. Constato que la poesia sembla invisible però travessa les nostres vides. Al diputat de Cultura de la Diputació, Pau Gonzàlez Val, li toca llegir un text. Es treu de la butxaca un llibre vell: un amic que va morir massa jove va repartir la seva biblioteca i a ell li va correspondre, entre d’altres, una antologia de Martí i Pol editada l’any 1988, amb un poema assenyalat. “Tu, què tens? / un present de paper que se t’arruga / fàcilment a les mans, i que no goses / ni tocar, i un futur tan imprecís / com les ratxes del vent de primavera.”

Divendres, 8. Una sort, poder entrevistar Eliseu Vilaclara. Un meteoròleg que va ser dels pioners en català a la televisió, […]

Dels serveis públics i del poder de la poesia