Volem un tren per als propers 50 anys, que no ens limiti en un futur i un traçat consensuat amb el territori

El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha fet públic l’estudi, que feia dos anys que es preparava, del desdoblament de la línia de tren entre Vic i Centelles. Una de les sorpreses positives de l’estudi va ser que analitzava dues alternatives: o bé a partir del traçat actual, cosa que permet circular a un màxim de 120 km/h, o bé fent un traçat més recte en alguns punts, la qual cosa permet trams amb una velocitat màxima de 160 km/h. El mateix estudi, després d’analitzar les dues alternatives, es decanta per la segona. Actualment, i fins a principis de juny, estem en el període d’exposició pública d’aquest estudi, en què tant les administracions com les entitats d’usuaris o els particulars que coneixem el territori on es vol intervenir o que podem estar afectats per la intervenció podem fer-hi al·legacions. És a dir, fer arribar al Ministeri oficialment la nostra opinió que, encara no sigui sempre així, el Ministeri hauria de tenir en compte, especialment quan està feta des del coneixement tècnic i del territori. Normalment, una opinió expressada de forma coincident per diversos actors s’acaba acceptant, i un conjunt d’opinions contraposades són l’excusa ideal per no fer-hi massa res. En el cas que ens ocupa, la variant del traçat que proposa l’estudi ha fet que sortissin algunes veus al·legant que no ho veuen prou clar, entenem que per dos motius: un, perquè genera un impacte en una zona determinada, diferent d’on passa ara la via; i dos, perquè hi ha qui considera que no suposa un guany de temps significatiu. Des de les associacions d’usuaris del transport públic no opinarem del primer motiu, però sí que volem expressar la nostra opinió sobre el segon. Fa temps que plantegem que volem un servei de tren fiable, freqüent, ben connectat i ràpid, segurament per aquest ordre. I fa temps que ens imaginem dos tipus de serveis de tren per Osona: un servei que vagi des de Torelló fins a Barcelona (i l’Hospitalet), parant a totes les parades, cada 30 minuts i tardant poc més d’una hora entre Vic i Sagrera, que hauria de facilitar la mobilitat dins la comarca i cap a Barcelona. I un altre tipus de servei, el semidirecte, que passi cada hora, que vingui del Ripollès i/o de la Cerdanya, i que a partir d’Osona pari només als municipis principals (Torelló, Manlleu, Vic, Centelles, la Garriga i Granollers) per poder arribar des de Vic a Barcelona en 50 minuts, i poder baixar el temps de trajecte des de la Tor de Querol, Puigcerdà, Ribes o Ripoll. Si volem aconseguir aquests temps de viatge, caldrà que a cada projecte de desdoblament estalviem alguns minuts. La línia que surti d’aquesta duplicació ha de donar servei els propers 50 anys, com a mínim. A data d’avui, els trens que circulen per l’R3 poden anar com a màxim a 120 km/h, però els trens que ja ha encarregat Rodalies per als propers anys podran arribar a 140 i 160, si la via ho permet. Ara mateix, a la línia de Portbou o a la de Tarragona ja hi circulen trens a 160 km/h. Ja està en estudi desdoblar el tram entre Centelles i la Garriga i tant de bo aconseguim aviat incloure a l’agenda el desdoblament entre Torelló i Vic. Fer ara un desdoblament entre Vic i Centelles que permeti assolir els 160 km/h obre la porta que en aquests propers trams a desdoblar també es plantegi un disseny a 160 km/h que consideri arribar a aquestes velocitats. Si podem anar encadenant trams amb aquest disseny, calculem que es podrien estalviar 2-3 minuts a cada tram, fins arribar a 8-10 minuts en tota la línia –que se sumarien al que ja estalviarem de per si amb el desdoblament– per les gairebé 9.000 persones que utilitzen aquest servei cada dia, i les moltes més que l’utilitzaran quan millori. En aquest sentit, és cert que l’estudi no detalla prou bé els avantatges de la solució que proposa, ni calcula adequadament el temps que s’estalviaria. No ens consta que l’equip redactor hagi treballat adequadament abans amb els ajuntaments i propietaris afectats per trobar una solució consensuada. Creiem, doncs, que és en aquest sentit que cal enfocar la resposta des de la comarca. Volem un tren per als propers 50 anys, que no ens limiti les velocitats que assolirem en un futur, i el volem consensuat amb el territori. Des de la PTP considerem que cal treballar junts per a una solució idònia, amb la coordinació d’aquests últims anys, però que no ens podem conformar amb una alternativa a 120 km/h que, poc després d’haver-se estrenat, quedarà obsoleta. Si fa temps que demanem un tren més fiable, més freqüent, més ben connectat i més ràpid, ara que en tenim l’oportunitat, treballem-la, i no ens hi girem d’esquena.

Volem un tren per als propers 50 anys, que no ens limiti en un futur i un traçat consensuat amb el territori

Desdoblament a 160 km/h