La tecnologia avança a passos de gegant i amb ella també avancen les martingales per estafar la gent, sovint la més vulnerable, sigui per edat o per salut mental, com el cas del fals Brad Pitt

Fa uns dies tots els mitjans de comunicació es feien ressò que un fals Brad Pitt havia estafat 325.000 euros a dues dones de Granada i Biscaia, que s’havien cregut que mantenien una relació amorosa amb l’actor de Hollywood a través de l’aplicació de WhatsApp. Es fa difícil creure que una persona pugui arribar a pensar que ha aconseguit que l’home més guapo del planeta caigui rendit als seus peus, només parlant per missatgeria mòbil, i, tal com era d’esperar, les dues dones han estat motiu de mofa fàcil. Però no cal ser molt llest per veure que, a banda d’una qüestió econòmica, aquesta estafa amaga una altra realitat molt més cruel: aprofitar-se de la vulnerabilitat de persones que no han estat escollides a l’atzar. Segons l’atestat de la mateixa policia, els detinguts per l’estafa del fals Brad Pitt es fixaven en persones “vulnerables, amb mancances afectives i en estat depressiu”. La bona fe no passa pel seu millor moment. Recentment, una osonenca denunciava uns estafadors que van suplantar el telèfon d’un dels seus veïns i, durant unes hores, li van poder escriure whatsapps fent-se passar per ell per demanar-li que enviés diners, a través de Bizum, a un número a qui li havia de deixar 280 euros. Res feia pensar que es tractava d’una estafa, ja que tant la fotografia de perfil com el número de telèfon coincidien amb les dades del veí. Sempre penses que això els passa als altres, però no. Resulta que estant de viatge vaig fer un pagament, que no recordo de cap manera, amb el meu mòbil de nova generació, smartphone en diuen. I el vaig fer amb l’aplicació del meu banc que té la targeta de crèdit integrada. Els del banc sempre em recorden que és supersegura i que és impossible que ningú m’estafi i no sé quines coses més. Fins i tot no van parar d’enviar-me missatges perquè activés el sistema de reconeixement facial, perquè d’aquesta manera ni Déu m’estafaria. Doncs res, malgrat portar tots aquests sistemes de seguretat integrats, d’una compra que com a molt em devia costar 30 euros, me’n van cobrar més de 1.000. El banc no em va avisar, lògicament, i ho vaig descobrir mirant el compte bancari. Contactar amb ells va ser una altra odissea que donaria per un altre article, però el resum final seria que com que jo la vaig autoritzar mirant fixament al mòbil, tal com ells m’havien recomanat per evitar que m’estafessin, no s’hi pot fer res de res. El que sí que vaig fer és posar una denúncia als Mossos d’Esquadra, que tampoc em van donar massa esperances. Van ser ells els que em van dir que un 80% de les denúncies que actualment reben són per cobraments fraudulents amb targetes o altres estafes via aplicacions de telèfon mòbil. La tecnologia avança a passos de gegant i amb ella també avancen les martingales per estafar la gent, sovint la més vulnerable, sigui per edat o per salut mental, com el cas del fals Brad Pitt. Les empreses responsables, mentrestant, només saben fer-te pagar de més per assegurances que a l’hora de la veritat no responen, i dir-te que tot és molt segur i que no pateixis i, mentrestant, són incapaços de trobar una solució pels usuaris a qui la revolució tecnològica els ha passat per sobre convertint-los en víctimes. La sensació de desemparament és total i absoluta i no sembla que hagi de canviar. Si busques pel cercador d’internet el que has de fer si ets víctima d’una estafa, per exemple, de WhatsApp, l’única cosa que se’ls acudeix dir-te és que no contestis i bloquegis el número de telèfon sospitós. I com a molt que enviïs un correu electrònic a l’Instituto Nacional de Ciberseguridad, que es veu que allà hi ha un senyor o senyora que t’ho solucionarà. La solució l’he trobada jo mateixa sense més ajuda: m’he desinstal·lat qualsevol aplicació del mòbil que em permeti pagar amb el telèfon, i aviat tornaré a les monedes de tota la vida. No descarto tampoc eliminar el WhatsApp, perquè a hores d’ara tota la meva agenda telefònica s’ha convertit en estafadors en potència. La lliçó que n’he extret és clara: he d’escoltar més sovint el meu amic Remolins, que té un telèfon que només serveix per trucar. Ell sí que és savi.

La tecnologia avança a passos de gegant i amb ella també avancen les martingales per estafar la gent, sovint la més vulnerable, sigui per edat o per salut mental, com el cas del fals Brad Pitt

Desemparats