| 11:19
Opinió

El confinament ha convertit comarques com el Ripollès en objectiu cobejat

Deu mil

Fa anys que els dirigents de Ripoll viuen amb el terror de baixar de la barrera dels 10.000 habitants. Per sota dels cinc dígits es perden privilegis com a municipi, entre els quals alguns d’econòmics que seria complicat recuperar. A una altra escala Ribes de Freser ja se’n va adonar després de caure dels dos mil. Mantenir una demografia basant-se només en la numerologia pot esdevenir una arma de doble tall. I agafar-se com a ferro roent a propostes quixotesques pendents de presumptes inversors com un bike park o polígons industrials genera més inquietuds que il·lusions.

Amb la pandèmia molts barcelonins s’han adonat que viure a la capital pot convertir-se en un captiveri. El confinament ha convertit comarques com el Ripollès en objectiu cobejat. Alguns afortunats van instal·lar-se en segones residències on han passat mesos molt més suportables que no als seus habitatges metropolitans. Treballar a casa és un dels paradigmes de la vida moderna que permet estar a tocar de la naturalesa amb gairebé tots els privilegis que fins fa una dècada només tenien els barcelonins, gràcies a Netflix, HBO o Filmin. I a una hora de cotxe del rovell del país. Potser és hora de deixar de fer polítiques estèrils amb el barri vell de Ripoll, quan centenars de catalans salivegen per viure algun dia en un entorn similar. O seguir proporcionant munició als xenòfobs.