A veure si, de mica en mica, els humans sabem corregir els errors del passat, essent prou valents per reconèixer els errors i intentar no tornar-los a cometre

Quan vam arribar a Massachusetts, el segon dilluns d’octubre el celebràvem com a Columbus Day. És a dir, fèiem festa, tant de l’escola com de la feina, per commemorar el cèlebre explorador que va entabanar la reina catòlica i apostòlica per anar a trobar les Índies d’aquell llavors a través d’un altre camí, tot fent drecera. Cristòfor Colom, que una amiga meva m’assegura que va néixer a Manlleu, ha estat durant segles i més segles un personatge al qual venerar, malgrat que els seus càlculs de la terra i la seva disposició geogràfica fossin erronis, i descobrís un nou continent per la més pura casualitat. Però com tot, els temps canvien, i qui havia estat un explorador destinat a la fama i l’elogi internacional ha anat passant a ser una figura miserable que va envair un continent, carregant-se de les maneres més atroces gran part dels seus habitants, els indis americans, que fins llavors havien viscut amb pau i harmonia i connexió total amb la natura. Sempre m’han dit que la història l’expliquen els vencedors. Crec que qui afirma aquesta frase té raó gran part de les vegades. Per això estic contenta que finalment la història doni el crèdit que es mereix als nadius americans, que van sucumbir al pas de les armes, les malalties i la malícia d’uns europeus egoistes i ambiciosos que els van aniquilar de la pitjor manera. Aquest any, ja no se celebra Columbus Day. Se celebra el dia dels indígenes. Es commemora una cultura que va ser arrasada, devastada. Per cobdícia. I com cada any, hem aprofitat aquest dia de festa gairebé nacional per gaudir d’una natura en estat pletòric, carregada de rojos i taronges, gaudint-la i venerant-la tal com van fer al seu dia aquells indis americans a qui, finalment, se’ls honora per intentar posar, encara que tard, les coses al seu lloc. A veure si, de mica en mica, els humans sabem corregir els errors del passat, essent prou valents per reconèixer els errors i intentar no tornar-los a cometre. La història objectiva no existeix, però saber-ne les diferents versions ens permet entendre’ns. I ser millors persones.

A veure si, de mica en mica, els humans sabem corregir els errors del passat, essent prou valents per reconèixer els errors i intentar no tornar-los a cometre

Dia dels indígenes