L'Ajuntament no és cap empresa. Ja ho sé -respon el nou alcalde-, és una institució, però a partir d'ara funcionarà com si ho fora

Suposem que ja han passat les eleccions de maig del 2027, d’aquí just un any. Tenim un nou ajuntament on sigui, amb un alcalde o alcaldessa joves, com els regidors, i amb ganes de tirar endavant el seu ensopit poble, amb majoria absoluta o muntant una bona coalició de govern; pel cas, és el menys important. Inventarem un diàleg kafkià dels primers dies. Posem com a exemple el de l’alcalde amb l’arquitecte municipal. Podria ser amb el secretari, l’enginyer municipal o l’interventor, dels quals són preceptius els informes previs a qualsevol decisió política que s’hagi d’aprovar en un ple que li acabi atorgant legalitat. –Bon dia, senyor arquitecte municipal, em presento: soc el nou alcalde.–Ja ho sabia, enhorabona.–Gràcies, em pot dir de tu. Escolti, m’ha entrat aquesta instància que m’he compromès a contestar ràpidament. Si us plau, la mira i a veure si demà la puc tenir informada.–Impossible, Sr. alcalde, tinc un munt de feina endarrerida de mesos i no l’hi puc fer.–Miri, ja sé, i saben tots els nous regidors que m’acompanyen, l’endarreriment que es pateix al municipi. De fet, mentre pidolàvem vot a vot, era una de les principals queixes dels empresaris i emprenedors a qui volíem convèncer. Entengui que, si puc contestar ràpid i donar-hi solució, aquesta activitat, que ens portarà llocs de treball a la ciutat, no se’ns escaparà. L’hi demano, si us plau.–Doncs s’hauran d’esperar.–Perdoni, senyor funcionari –ara canvia el to–, d’espera, cap. Soc jo, com a alcalde, qui té el deure i també el dret d’organitzar la feina del municipi.–No, senyor alcalde, aquí no funcionem aixina, tota la vida que fem el mateix, no ens ho canviarà ara.–Doncs a partir d’avui hauran de funcionar com li diré jo, en representació de la majoria de ciutadans que ens han votat. Deixi tota la feina endarrerida, l’ajudo a alliberar la seva taula dels expedients endormiscats, els hi poso aquí a terra, després ja els remuntaré, i en cadascun d’ells actuarem de la mateixa manera. Amb la taula lliure, dediqui’s a llegir l’expedient que li porto. Jo ja me l’he llegit, no li diré la meva opinió com a alcalde, vostè podrà fer l’informe que vulgui. He apuntat en aquest paperet els minuts que m’ha portat la seva comprensió. El deixo aquí cap per avall, a veure si coincidim en la durada. Pot llegir-lo dos cops si li cal. Després, amb la seva expertesa tècnica, faci l’informe lliurement. Si ha de consultar el que diu el POUM, vostè mateix. Miri, jo m’he portat EL 9 NOU i, sense destorbar ni fer fressa, el llegiré davant seu mentre mira l’expedient i fa l’informe o repassa el POUM i després ja el redacta. No faci res més, ja he dit a centraleta que no ens passin trucades ni a vostè ni a mi, i, a partir d’avui, la seva agenda l’ompliré jo mateix. Ara callo i em dedico a la columna del Víctor Palomar i a veure què ens diuen els companys articulistes.–Senyor alcalde –alça la veu el funcionari, sols un instant fins a abaixar-la quan percep la dura mirada, que retorna–, no treballarem aixina, no ho hem fet mai.–Miri, senyor arquitecte, tinc una empresa d’electricitat que he deixat a familiars per dedicar-me a la meva ciutat. En ella seria insòlit que, en rebre una trucada d’un bon client que té una avaria que no el deixa cuinar o escalfar-se, quan indiqués a un dels operaris del taller “si et plau, deixa aquesta feina que estàs fent, un quadre elèctric que pot esperar, i ves ràpid a arranjar el problema”, aquest em contestés que no la pensa deixar, que ja s’esperaran. Això no ha passat mai, que sàpiga, en cap de les empreses que conec. El tossut funcionari encara es referma: –És que l’Ajuntament no és cap empresa.–Ja ho sé –respon el nou alcalde–, és una institució, però a partir d’ara funcionarà com si ho fora. Tant per ser l’empresa-institució amb major nombre d’empleats de la ciutat, com perquè tots els seus empleats, també vostè, senyor funcionari de nivell A1, i jo mateix i els meus regidors, que just acabem d’aprovar el cartipàs, cobrem regularment uns sous, precisament també d’aquestes empreses, activitats i dels ciutadans a qui jo i els regidors ens hem compromès a servir d’ara endavant i a qui vostè ja fa temps que hauria de saber que també ha de servir. Sous, a més, assegurats de per vida perquè amb les seves propietats en responen amb els IBI, plusvàlues, etc., quan ells, en treballar a l’empresa privada, no els han tingut mai tan assegurats com vostè. Ja sap que està inclòs en el capítol 1. Al novell alcalde feia poc que li havien dit que aquest capítol 1, el dels sous, era preferent sobre tots els altres. Per tant, senyor arquitecte municipal, li demano, amb tot el respecte ensems que amb tota la fermesa que ja deu haver notat, que llegeixi l’expedient, reflexioni i faci l’informe. Si toquen les tres i ha de plegar, demà matí continuarem. (L’astut alcalde l’havia abordat després que esmorzés. El notava, abans de l’entrepà, emmurriat i més assequible en retornar panxacontent.) –Seguim. Pensi que estudiarem l’informe i el farem mirar, sobretot si no va en la direcció que creiem que ha d’indicar un cop debatut per tot el grup municipal. Sàpiga que també coneixem, encara que no tan bé com vostè, tota la legalitat aplicable i, com sigui que voldríem tenir en aquests propers quatre anys molt bones relacions amb tots els funcionaris i també amb vostè, ja li desvelo un secret. M’ho volia callar. Hem fet estudiar aquest expedient per un col·laborador expert i ja ens ha donat el seu punt de vista, esperem que coincideixin. Diàleg fictici. Avançant més en el futur, en les eleccions del maig del 2031, el nostre alcalde compromès trauria majoria absoluta. A despit d’ella, seguiria la coalició de govern. La seva ciutat remuntaria. Estaria de moda invertir-hi i els índexs d’atur baixarien per sota la mitjana, mentre les dades de la renda disponible dels ciutadans pujarien per sobre.Aquí un gat, aquí un gos, i el conte de l’Ajuntament com a institució treballant com una empresa s’ha fos.

L'Ajuntament no és cap empresa. Ja ho sé -respon el nou alcalde-, és una institució, però a partir d'ara funcionarà com si ho fora

Diàlegs d’ultratomba