Aquest acte es pot fer tan festiu, tan vistós, tan espectacular, tan amè i fins i tot tan innovador com es vulgui però s’ha de fer palès que s’acaba una etapa amb èxit i que els estudiants en són els protagonistes

Quan arribem al solstici d’estiu és el moment de donar per acabats els cursos escolars i acadèmics i valorar l’aprofitament de cada alumne, lliurant les notes finals. Però a més d’això, a casa nostra, en aquest àmbit es va imposant la celebració d’actes o cerimònies de graduacions, tant si es tracta del fi del cicle de Primària, com la fi del cicle d’Educació Secundària Obligatòria (ESO), com si es tracta de la finalització del Batxillerat i evidentment també en el moment en què els nois i noies obtenen el grau universitari (abans dit llicenciatura). Fins no fa gaire, aquest tipus d’actes estaven reservats precisament només a l’àmbit universitari amb una sèrie de codis tradicionalment establerts: la imposició de togues, l’ús dels birrets i les borles (amb el detall de si s’ha de portar la borla cap al costat dret o l’esquerre, depenent del moment). Eren actes més formals, més solemnes, amb un protocol bastant rigorós. Existeix una normativa estatal que beu de reials decrets del segle XIX on es regula el protocol d’aquests actes; amb afany de regular tots els detalls indiquen com han de ser els vestits en el desenvolupament dels actes acadèmics: per exemple, la toga ha d’arribar lleugerament per sota del genoll; l’almussa folrada de seda negra arribarà a cobrir el colze i serà del color de cada facultat o estudi superior; el birret, de forma octogonal si és doctoral o de forma hexagonal si és de llicenciat (ara graduat); quant al color del birret o de l’almussa dependrà del color assignat legalment a cada facultat o dels estudis cursats, així per exemple, el vermell és el color del dret, el groc de medicina, el blau turquí de matemàtiques o el verd de veterinària, per citar-ne alguns. Qui més qui menys, li sona haver vist actes de graduació, si més no en pel·lícules anglosaxones o nord-americanes, que n’han fet un ús i abús evident, amb la conseqüent dosi d’espectacle o xou. Sigui per un motiu o per un altre, aquests dies, doncs, no falten a les nostres viles celebracions de les escoles en honor als alumnes que acaben el cicle de Primària i, en els que hi ha institut, també actes de graduació a favor dels alumnes que acaben 4t d’ESO i 2n de Batxillerat. He tingut la sort d’assistir enguany, des de diferents perfils, a dos d’aquests tipus d’actes i la veritat és que han estat molt dignes perquè els protagonistes han estat els alumnes, que hi han participat també activament, sense que hi faltessin els birrets i les orles. El resultat ha estat, en tots dos casos, molt gratificant alhora que espectacular. Perquè en l’acte de graduació, per dir-ho en general, s’ha de fer palès el fet d’haver acabat una etapa amb èxit i fer evident que els i les estudiants en són els protagonistes, reproduint o adaptant la simbologia de l’acte tradicional, modernitzant-la si cal, però evitant la seva desnaturalització. Aleshores aquest acte es pot fer tan festiu, tan vistós, tan espectacular, tan amè i, fins i tot, tan innovador com es vulgui però és important que la universitat, l’institut o el centre escolar tingui en compte tot això a l’hora d’organitzar aquest acte, que ha de tenir caràcter d’oficial. El perill que hi ha quan es popularitza un acte d’aquesta mena és que se’n perdi l’essència. I, sobretot, cal evitar que l’espectacle, l’afany de protagonisme individual i l’ús inadequat de la simbologia el banalitzi. Segons el meu modest criteri, els actes de graduació han de ser així, qualsevol altra cosa s’assemblaria més a una festa privada.

Aquest acte es pot fer tan festiu, tan vistós, tan espectacular, tan amè i fins i tot tan innovador com es vulgui però s’ha de fer palès que s’acaba una etapa amb èxit i que els estudiants en són els protagonistes

Dies de graduacions