Dignitat
Arriba com sempre al centre de dia, però avui en Josep no té bones notícies per a les seves companyes. O sí. Els ha d’explicar que ha decidit posar fi al seu patiment. Una cruel malaltia neurodegenerativa de nom anglès que fa anys que li fa la guitza. Ja no pot més. Us deixo plorar una mica, però només una mica, els hi diu fent gala fins a l’últim dia d’un intel·ligent sentit de l’humor. Si se l’estimen, han d’estar contentes. Com ho està ell. La llei de l’eutanàsia que fa tres anys va aprovar el Congrés de Diputats preveu que persones en la seva situació puguin tenir una mort digna. L’ésser humà ha de ser lliure tant per viure com per morir, deia fa pocs dies Pedro Almodóvar en el seu discurs al Festival de Venècia després de guanyar el lleó d’or amb La habitación de al lado.
En Josep no podia ni volia imaginar-se els últims anys de la seva vida en una residència mentre la malaltia s’anava apoderant cada cop més del seu cos. Ha decidit que ja en té prou. La Maria, la Teresa, la Rosa i tota la família del centre de dia encara no es fan la idea que aquell és un comiat per sempre. No patiu que us vindré a veure quan pugui!, encara bromeja. Quan ens acomiadem em torna a demanar que expliqui el seu cas un cop hagi passat tot. Vol contribuir a trencar tabús i ajudar d’aquesta manera a moltes altres famílies a viure i a morir amb dignitat. No pateixis que així ho faré.