No hi ha dia que no aparegui una nova vergonya que ataqui algun dels drets més elementals

De vegades hi ha articles que es fan sols. No cal que hi posis gaire intel·ligència ni mig gram de picardia, que van sortint a raig només que exposis els fets. Aquesta setmana està sent de rècord mundial d’aberracions per minut. Quina casualitat que just diumenge fossin les eleccions. Dilluns. La fiscalia recorre el tercer grau dels presos polítics i demana que els tanquin de nou, entre altres coses, perquè no mostren penediment. L’expresidenta de la Comunitat de Madrid Cristina mansllargues Cifuentes és absolta per falsificar un màster, però les dues persones que van donar-li el títol són condemnades. Transcendeixen imatges d’una manifestació neonazi amb proclames antisemites que es va celebrar impunement dissabte a Madrid. La biògrafa del rei emèrit afirma que Joan Carles I està greu i que les filles es plantegen portar-lo a Espanya, d’on va fugir per evitar acusacions (com a mínim) de comissionista. L’Audiència Nacional emet l’ordre de detenir el raper lleidatà Pablo Hasél i dur-lo a presó per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona (al rei fugat). De Lleida mateix en marxen furtivament una vintena de peces d’art cap al museu de Barbastre complint un mandat judicial. Dimarts. Pablo Hasél és el primer músic empresonat des de la Transició per unes cançons i uns tuits. Comencen les manifestacions i acaben malament. Podem xinxa i el govern espanyol diu que sí, que tranquils, que es mirarà això d’aplicar el Codi Penal en els casos de llibertat d’expressió. La Moncloa també diu que el 51% de vots independentistes de les eleccions són paper mullat. Madrid rebateja l’estació de metro d’Atocha-Renfe com a Atocha-Constitución del 78. La fiscalia estudia la campanya racista de Vox per veure –oh, sorpresa– si atia l’odi contra l’islam. Dimecres. El Tribunal Constitucional tomba el primer recurs contra la sentència de l’1-O. Alguns mitjans espanyols i El Periódico fan articles convertint en “musa del feixisme” la jove falangista que insultava els jueus a la manifestació nazi. La ira pel cas Hasél continua cremant contenidors. Li rebenten l’ull a una manifestant. El govern espanyol admet que l’empresonament de Pablo Hasél, quina llàstima, malmet la seva imatge a l’estranger. El que no entenen és que el problema no és d’imatge sinó d’essència. Igual com el problema del PP no és la seu de Gènova, que ara abandonen dissimulant, sinó la corrupció. Espanya no té un problema de façana sinó de fonaments. De fonaments democràtics. La vulneració, la repressió i la injustícia estan tan desfermats que no hi ha dia sense una nova vergonya que ataqui els drets més elementals. Hem de ser capaços d’aixecar la veu i oposar-hi una resistència urgent i contundent sense necessitat de cremar contenidors ni trencar vidres. D’acord. Però ja em direu com.

No hi ha dia que no aparegui una nova vergonya que ataqui algun dels drets més elementals

Digueu-me com