| 16:30
Opinió

Els nostres pares ens van ensenyar que els havíem de tractar de “vostè”, a ells i a tota la gent gran o distingida per alguna raó. De petits, doncs, donàvem aquest tractament a tots els familiars i a tots els adults desconeguts

Distàncies abolides

“Hola, bona tarda, t’atén Iuís (o Juani). Què puc fer per tu?”. Això és el que solem sentir quan tenim la sort d’ésser atesos per una persona i no pas per una màquina en una trucada telefònica a una empresa d’envergadura. Val a dir que la construcció sintàctica, encara que ens l’amollin des d’una prestigiosa entitat cultural catalana, put a espanyola, i és una mostra més del continu deteriorament de l’idioma, que en una ocasió semblant hauria dit, no fa pas gaires anys: “Amb què…

Contingut exclusiu per a subscriptors

Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't