A l’Àfrica hi ha l’alè de la joventut dins d’una terra molt antiga. Deixem-los gaudir del seu temps, sense els nostres rellotges

“Hi ha una llegenda que diu que si dorms sota l’ombra d’un baobab, retornaràs a l’Àfrica, segur.” Xavier Moret. Tinc ganes de dormir sota d’un baobab. Francesc Millan, periodista de l’Ara, explica que a Saint-Louis, antiga capital colonial francesa del Senegal, diuen que Mame Coumba Bang, la deessa de l’oceà, protegeix la ciutat i els seus habitants de la mort i altres mals. Però ara mateix deu fer feredat veure el jovent desemparat, sense rumb pel mig dels ports buscant una feina que no hi ha. Arriben a les zones portuàries del mig del Senegal per guanyar-se el pa o són pescadors de tota la vida. Al Senegal el sector de la pesca donava feina, de manera directa o indirecta, a més de 700.000 persones. Però ara mateix hi ha 200 vaixells de grans proporcions amb banderes internacionals feinejant a les seves costes. Els senegalesos s’ho miren asseguts des dels seus acolorits cayucos impotents i frissant. El govern se’ls ha venut el mar. Es queden les escorrialles dels grans pesquers, ni tonyines, ni rap, només arrepleguen quatre sardines i un parell d’orades despistades. El volum de captures dels pescadors locals va baixar de 95.000 tones a 45.000 entre el 1994 i el 2005. L’últim acord amb la Unió Europea autoritza 43 vaixells francesos, espanyols i portuguesos a capturar 10.000 tones de tonyina anuals. Què capturen doncs la resta de vaixells amb banderes asiàtiques? Inimaginable. I amb quin tipus de llicència pesquen? L’espoli dels recursos naturals de la costa del Senegal que beneficia els interessos dels poderosos no té límits. La imatge de l’esperit femení pintada als cayucos de Mame Coumba Bang pot defensar els pescadors de la ira del mar, però no pot aturar la tempesta dels vaixells de gran tonatge arribats d’arreu del món que es passegen també per les aigües de Moçambic, Tanzània, Guinea Bissau, Gàmbia o Mauritània. El meu somni de dormir sota d’un baobab, arbre nacional del Senegal i venerat a tota l’Àfrica, perquè és el primer arbre que els deus van plantar sobre la terra, no vull que s’esvaeixi davant la necessitat dels africans per sobreviure. El baobab ha de continuar protegint-los. Hauríem de tenir el dret i l’obligació de denunciar els governs corruptes que sacrifiquen poblacions senceres amb el consentiment de les grans potències colonitzadores. Però la nostra denúncia l’engoleix l’oceà, com voldrien que engolís tots aquells que s’atreveixen a creuar el mar per arribar a Europa. Francesc Millan també explica que el jovent crida “Barça ou Barsax”, que significa Barcelona o mort. Desafien la mort, li han perdut la por i el respecte. Terrible. Mentrestant Macky Sall fa set anys que governa al Senegal i les coses van de mal en pitjor. A ell, però, ja li va bé viure sotmès als colonitzadors que li posen la bena als ulls mentre el van engreixant. Aliè a qualsevol esdeveniment, viu com el rei Mides però ja és hora que es comenci a podrir el seu or. Hi ha veus lluitadores a l’Àfrica. Apedreguen els supermercats Auchan, botigues de roba de la marca Zara, també botigues de la companyia Orange. El jovent que vol gaudir d’un futur al seu país protesta. Són estudiants universitaris que es queixen perquè no tenen feina. Només en troben els que tenen contactes o els estrangers. L’onada de protestes al març, al Senegal, va acabar amb la mort de 13 manifestants, segons l’oposició. La detenció d’Ousman Sonko va exaltar els ànims de la població. Van alliberar Sonko. És el líder de molts joves perquè denuncia l’espoli dels recursos del país i del continent, vol trencar amb els llegats colonials. A l’Àfrica hi ha l’alè de la joventut dins d’una terra molt antiga. Que reculi la vella Europa caduca. Deixem-los gaudir del seu temps, sense els nostres rellotges. Deixem-los gaudir dels esperits dels seus avantpassats dins dels baobabs. Deixem-los avançar reconeixent llengües, i cultura. Deixem-los créixer per adonar-se que tradicions tan abominables com l’ablació han de desaparèixer, perquè l’esperit de la mare terra necessita l’energia de la dona amb tota la seva potència. Deixem-los créixer perquè l’esperit del caçador recuperi la seva identitat transformant-la i que mica en mica es trenqui aquest patriarcat ancestral que infesta l’Àfrica i el món. Només així podré dormir tranquil·la sota d’un baobab.

A l’Àfrica hi ha l’alè de la joventut dins d’una terra molt antiga. Deixem-los gaudir del seu temps, sense els nostres rellotges

Dormir sota un baobab