2+2=5
El diari sensacionalista Daily Mail va publicar el 2015 un article assegurant que l’aleshores primer ministre britànic, David Cameron, havia participat de jove en un obscè ritual amb un cap de porc en el marc d’una fraternitat de la Universitat d’Oxford. La informació es va escampar com la pólvora fins al punt que Cameron es va veure obligat a emetre un desmentiment formal. Vint-i-quatre hores després d’haver ridiculitzat el primer ministre, la periodista que signava l’article va admetre que no podia assegurar que la informació –batejada amb el nom de Piggate– fos certa i que, en tot cas, corresponia als lectors decidir si se la creien o no. El mal, però, ja estava fet.
La postveritat difumina la frontera entre allò que és cert i allò que és fals, com explica la filòsofa Myriam Revault d’Allonnes a La debilidad de lo verdadero (Acantilado, 2026). Ja no cal que les informacions o les opinions es basin en fets verificables. Ho vam veure amb el Brexit i també amb les eleccions que van portar Trump a la Casa Blanca. Els fets objectius tenen avui menys influència sobre l’opinió pública que aquells discursos que apel·len a les emocions o a les creences personals. Fins i tot podem arribar a creure’ns que dos més dos fan cinc. I si ho poses en dubte és que formes part de l’establishment o que ets víctima de l’engany del que en diuen mitjans subvencionats.