Dret a l’oblit
Una persona que va cometre un crim i ha complert condemna té dret a esborrar el seu passat per poder refer la vida? I la resta tenim dret a conèixer indefinidament els antecedents de qualsevol persona amb qui ens relacionem?
Cada cop més, els mitjans de comunicació rebem peticions d’aquest tipus, del dret a l’oblit, que ens reclamen que esborrem les dades personals d’internet. La llista de demandes que rebem és molt variada. Des d’un avi implicat en un afer de drogues fa anys i que el seu net es va trobar amb la sorpresa fent una recerca innocent a internet; el d’una persona que vol eliminar el rastre de la seva militància en un partit polític d’extrema dreta (aquestes coses no envelleixen bé!); el d’un empresari que havia estat condemnat per pràctiques poc ètiques, o, fins i tot, un aspirant a bomber que temia que algunes crítiques que havia fet cap a l’administració quan era voluntari li poguessin perjudicar en unes oposicions.
La meva mare em deia sempre abans de sortir allò de “fes el que hagis de fer, però no facis res que demà te’n puguis penedir”. No tot el que ens passa, però, està sota el nostre control. I fins i tot quan podem decidir, ens equivoquem. Tot plegat configura les persones que som.
Les hemeroteques preserven la memòria col·lectiva i no les podem reescriure a conveniència de cadascú. També és cert que en l’era de la sobreexposició informativa i a les xarxes socials, cada cop més ens trobarem gent que voldrà oblidar el seu passat. Oscar Wilde va escriure que “tot sant té un passat i tot pecador té un futur”.