| 11:40
Opinió

Evidentment, no es tracta de banalitzar el consum de drogues. Per això mateix calen polítiques basades en l’evidència empírica, no actuacions propagandístiques que no aporten millores en termes de salut pública

Drogues i autoritat

Fa uns dies van fer uns concerts a Vic. Després d’aquest any pandèmic, feia goig veure tanta gent gaudint de la música, de l’aire lliure i, sobretot, de la seva gent, les seves amistats. Més enllà d’aquest ambient merescudament festiu, a fora hi vaig veure diferents agents de la Guàrdia Urbana de Vic que es passejaven amb gossos d’aquests que detecten drogues il·legals.

Pressuposo que l’objectiu d’aquests controls és reduir el consum de drogues. Tanmateix, necessito un mínim d’evidència contrastada per confirmar que, efectivament, això és així. Em consta que a vegades s’ha demanat per aquest tipus d’evidència als responsables polítics de la policia, però mai se n’ha acabat aportant. Em pregunto si, en termes de salut pública, aquests controls podrien ser contraproduents. Decideixo buscar estudis rigorosos que parlin sobre aquesta qüestió. Efectivament, hi ha un munt de científics que han escrit sobre el tema i, sorpresa, cap dels que trobo confirma que amb aquests controls es redueixi el consum de drogues. Més aviat el contrari. Per posar un exemple, una investigació publicada a l’International Journal of Drug Policy conclou que qui consumeix no només no deixa de fer-ho per la presència d’aquests controls sinó que, per evitar que l’enxampin, busca alternatives que, en moltes ocasions, li poden acabar ocasionant un major risc en termes de salut. Una d’elles és consumir molt abans d’arribar al concert o empassar-s’ho tot de cop perquè no l’enganxin. Així, l’estudi conclou que davant la creixent evidència de la ineficàcia i dels efectes adversos d’aquesta política policial s’hauria de replantejar urgentment l’ús de gossos de detecció de drogues als festivals de música.

Aquestes conclusions fan que tracti d’entendre aquest tipus de polítiques des d’una perspectiva més sociològica. Si resulta que aquests controls no només no redueixen el consum de drogues, sinó que fins i tot poden generar més riscos, per què es fan? Penso que potser es tracta d’una mesura més per aparentar autoritat i control vers la població. No es resolt el problema de salut pública, però es deu tranquil·litzar aquella part de la societat que prefereix viure en un suposat món on la repressió policial resolt allò que no agrada de la realitat social. Els controls els tranquil·litzen, més enllà de la seva efectivitat real. És, en el fons, com la política prohibicionista: no només no elimina el consum de drogues sinó que n’empitjora les condicions. Evidentment, no es tracta de banalitzar el consum de drogues. Per això mateix calen polítiques basades en l’evidència empírica, no actuacions propagandístiques que no aporten millores en termes de salut pública. L’ús de drogues no és una qüestió de criminalitat. És, en tot cas, una qüestió social i de salut pública. I si el que es pretén és reduir-ne el consum, cal entendre les motivacions del seu ús.