Dubtes
Dubtar és sinònim de saviesa i és l’antítesi del dogmatisme. El químic alemany Emil von Wolff no va dubtar d’ell mateix quan es va descuidar l’any 1870 de posar una coma en una de les seves investigacions i va deixar escrit que 100 grams d’espinacs contenien 35 mil·ligrams de ferro. En realitat només eren 3,5. Això vol dir que hauríem de menjar plats i plats d’espinacs per aconseguir la mateixa quantitat del mineral que una ració de carn, ous, cereals i llenties. El mal ja estava fet i durant generacions vam haver d’empassar-nos sense dubtar plats d’aquesta verdura per créixer forts. Popeye, el personatge de ficció creat per Elzie Crisle Segar (1894-1938), va fer la resta. Quan Segar el va crear a la dècada dels anys trenta del segle passat ja se sabia l’error de la coma de Von Wolff, però les llaunes d’espinacs que engolia el personatge no només li donaven la força per resoldre a cops de puny les aventures surrealistes que li passaven sinó que va aconseguir que el consum d’aquesta verdura creixés més d’un 30% als EUA.
També ens han fet creure durant anys i sense cap mena de dubte que el pernil dolç era més saludable. El cert és que el pernil dolç conté poca menys sal que el pernil salat. El nom, per tant, no fa la cosa. Aquesta setmana també ens ha caigut un altre dogma: que la temperatura corporal mitjana són els 36,6 graus (i que a partir de 37,2 de temperatura a sota l’aixella es considera febre). Així ho va establir una investigació del metge alemany Carl Wunderlich l’any 1868. Un equip de la Universitat de Stanford ha descobert que la mitjana de temperatura corporal actualment és inferior, 36 graus. O sigui, que haurem de replantejar-nos a partir de quants graus es considera ara que tenim febrícula.
Ja ho veieu, és important dubtar i qüestionar-nos-ho tot. I dubtar, sobretot, dels que no dubten mai. Aquests, sens dubte, són perillosos.