Madrid ha de fer sentir el seu poder, el seu domini a tot Espanya i sobretot als díscols catalans. Tothom ha de saber i copsar on hi ha el vertader poder

Ha començat una nova temporada de futbol, i s’han d’esperar més trompades esportives de l’equip de Florentino: no sols de qui salta a la gespa, sinó també de la premsa que controla, de la Federació amb un president soci del Reial Madrid, de la Lliga amb un Tebas declarat madridista i, com ja és tradicional, de l’estament arbitral, on els que manen –tant en masculí com ara també en femení– són declaradament madridistes. No poden repetir el ridícul de l’any passat, quan se’ls va escapar el control i els joves del Barça els van trompejar a Lliga, Copa i Supercopa. Madrid ha de fer sentir el seu poder i el seu domini a tot Espanya i, sobretot, als díscols catalans. Tothom ha de copsar on hi ha el vertader poder. En política l’exemple és clar: un Congrés on, per motius d’àlgebra electoral, el PSOE es veu forçat a acceptar i aprovar l’amnistia gràcies al suport dels partits perifèrics, però on els seus diputats no compten mai igual que els d’obediència centralista. Els poders judicials, tots instal·lats a Madrid, ho bloquegen descaradament. Si volem un exemple esportiu en un àmbit minoritari, fixem-nos en les curses de cavalls. A França hi ha 250 hipòdroms amb activitat diària, mentre que a Espanya només n’hi ha tres de permanents: La Zarzuela, a Madrid; Dos Hermanas, a Sevilla, i Lasarte, al País Basc. Per què no n’hi ha més? Per què Vila-seca s’ha de conformar amb una sola reunió anual per Sant Antoni, o Sanlúcar i Laredo amb curses a la platja? Doncs per un dúmping econòmic-esportiu: La Zarzuela acumula 41 milions d’euros en pèrdues des de 2018, assumides pel Patrimonio Nacional, és a dir, pels impostos de tots, no fos cas que Madrid es quedés sense curses. Mentrestant, Sevilla i Lasarte que s’espavilin. Un exemple més de com les gasten des de Madrid. En l’afer dels diners públics, el desvergonyiment de l’autonomia madrilenya ja no té límits: bonifiquen impostos de successions i de patrimoni, i la presidenta Ayuso encara té la gosadia de dir-nos sorneguerament que a Barcelona fem el mateix i els rebaixem fins al 99%. Però oblida que Madrid rep una allau d’ingressos derivats de la capitalitat, que exerceix totalment i absolutament. El dúmping fiscal és tan evident que les activitats econòmiques principals a Espanya es concentren a Madrid i als litorals mediterrani i cantàbric, a les illes i a l’eix de l’Ebre. La resta conforma l’“España vaciada”, amb minsa població i molts desequilibris, com han demostrat els incendis incontrolables d’aquest estiu. Tornant a l’esport, un altre exemple del dúmping polític-fiscal: mentre que el Barça ha d’alleugerir la massa salarial deixant marxar Íñigo Martínez a l’Aràbia Saudita sense ingressar ni un cèntim, i patir per les fugues de campiones del femení, a Madrid ningú no s’escandalitza per l’entrada de 200 milions d’euros al club de Florentino procedents de les illes Caiman, un paradís fiscal. Una transferència sense cap control ni fiscal ni esportiu, que els permet complir sobradament amb la famosa regla de l’1 a 1. I, per si de cas, quan fitxen una promesa argentina per més de 60 milions, l’inscriuen al filial i el fan debutar al primer equip, saltant-se olímpicament la norma que al Barça l’ofega. Un doble dúmping per deixar clar qui mana i on es mana. Mentrestant, nosaltres, els catalans, a treballar i seguir pagant, i en l’àmbit esportiu, a gaudir del 0-4 al Bernabéu de l’any passat, del 3-2 a la final de Copa –gràcies, Kounde–, del 5-2 a la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia de Rubiales i Piqué, i de la remuntada a Montjuïc (4-3) per endur-nos la Lliga. Aquesta temporada serà tot més pelut: no poden permetre’s perdre tots els títols. Quan amb Mbappé somiaven el septete en el seu primer any, es van quedar en blanc, honorant només el color de la seva samarreta: el blanquete. Ara, en la temporada que comença, podem esperar de tot en aquest dúmping esportiu que practiquen des que ens robaren Di Stéfano, passant per Figo i els obedients Guruceta.

Madrid ha de fer sentir el seu poder, el seu domini a tot Espanya i sobretot als díscols catalans. Tothom ha de saber i copsar on hi ha el vertader poder

Dúmping fiscal i esportiu