És incomprensible que Tarragona sigui de les poques ciutats de l’estat que tenen l’estació de l’AVE fora del nucli urbà, a gairebé 15 km

Aquest 12 d’agost tindrà lloc un esdeveniment històric, un eclipsi total de sol que cap dels
presents tornarem a veure mai més perquè la propera ocasió serà d’aquí més de 150 anys, i es
podrà veure amb un 100% de foscor a la part més oblidada de Catalunya, com són la
província de Lleida i Tarragona.

No hi ha cap mena de dubte que Barcelona és la gran capital del país i la seva àrea
metropolitana el motor on es concentra la major part de la població, o fins i tot, que la zona
de Girona té també una gran consideració, amb la costa brava com a gran representació seva,
però no podem oblidar especialment una zona tant important i amb tant de potencial com
és l’àrea de Tarragona.

La costa daurada és aquella gran zona oblidada del nostre país que, amb una mica d’inversió
i suport governamental, es podria convertir en un segon hub nacional, la segona zona en
importància després de Barcelona, ja que ho té absolutament tot per ser l’espai amb més
potencial de Catalunya.

Deixant de banda la costa daurada, l’àrea de Tarragona és molt més que Port Aventura, les
petroquímiques o les nuclears, és una regió amb un dels ports més importants del
mediterrani com és el de Tarragona, un aeroport com és el de Reus, la universitat Rovira i
Virgili, vinyes, cultius i, fins i tot, el delta de l’Ebre, un espai relativament petit però concentra
absolutament tot el que es pot necessitar, pel que amb una mica més de reconeixement i
promoció el seu potencial és immens.

No tot és el turisme, tot i que amb l’eclipsi com a gran atractiu d’aquests dies costa una mica
de defensar, doncs amb infraestructures com port, aeroport o universitat, l’àrea de
Tarragona no només és de temporada sinó un espai on invertir i apostar, tant per viure com
per iniciar un negoci, i que convindria connectar molt millor amb Barcelona, ja que la
sobrecarregada AP-7 no pot ser la única via d’accés.

És incomprensible que Tarragona sigui de les poques ciutats de l’estat que tenen l’estació de
l’AVE fora del nucli urbà, a gairebé 15 km, quelcom que la desconnecta de la resta de capitals,
i que hauria de ser un punt clau pel futur corredor ferroviari del mediterrani, que la
connectaria amb totes les ciutats claus de la península i d’Europa.

Seria important també connectar les grans infraestructures, com són port, aeroport amb les
línies ferroviàries i les dues grans ciutats com són Tarragona i Reus; crear una àrea
metropolitana ben enllaçada, amb els diferents nuclis urbans avui turístics com Salou,
Cambrils, la Pineda o, fins i tot, Port Aventura, crear una verdadera zona de fàcil accés que
dinamitzaria tota la regió, traient el màxim profit de cada territori i permetent una circulació
completa, doncs avui per exemple, els taxis de cada municipi no poden treballar fora del seu,
que és incomprensible.

Tenint en compte que Barcelona està totalment limitada en el que fa a creixement físic, per
mar, muntanya i els municipis limítrofs, Reus i Tarragona tenen aquí una gran oportunitat per
convertir-se en aquella segona regió que Catalunya necessita, on es pot desenvolupar tot
tipus d’indústries i serveis, traient el màxim rèdit al port i l’aeroport com a un punt clau de
Catalunya diferent a l’àrea de Barcelona, però alhora relativament a prop de la capital.

Cal també donar impuls i incentivar la universitat Rovira i Virgili, quelcom que ajudaria a
incentivar un moviment cap a la zona de joves ben formats i amb ganes d’emprendre, però
res de tot això pot donar-se si no hi ha un impuls i una promoció per part de les
administracions, que passa primer per una entesa entre la zona i els diferents municipis
afectats.

Poques regions de Catalunya tenen el potencial que té l’àrea de Tarragona, un enclavament
privilegiat a Catalunya i a Europa, que mereix molt més del que té i pot oferir encara més, el
que li atorga un potencial que altres regions com Lleida no tenen; el que obliga a la
Generalitat i l’estat a mirar-se la costa daurada amb la obligació moral d’apostar-hi, ja que
no és un problema sinó la clau a moltes solucions en el país que ens espera.

Tarragona va arribar a ser la segona ciutat de l’imperi romà durant una etapa de la història,
una reminiscència que a dia d’avui continua ben viva i que es pot visitar en qualsevol
moment, que no té res a envejar a altres grans ciutats europees de l’època romana, sense que
se’n tregui el partit suficient, però més enllà d’això és l’hora de que avui passi a ser la segona
ciutat de Catalunya, dinamitzant una regió amb molt de potencial i que ho té tot, excepte el
suport i la promoció que necessita.

Que l’eclipsi sigui el primer pas per conèixer una regió que val molt la pena, que les
administracions comencin a fer pinya, que la Generalitat li doni la importància que mereix, i
que entre tots es passi d’una província massa oblidada a dia d’avui, per un espai amb molt de
futur que cal treballar en el present.

L’eclipsi apagarà el sol el 12 d’agost, després Catalunya hauria de tornar a il·luminar la costa
daurada per crear-hi un futur com poques àrees tenen.