les famílies i les empreses s’ho pensen més a l’hora de demanar un crèdit, perquè els resultarà més car que en l’època dels interessos tocant el zero. Però les entitats bancàries també s’ho pensen més a l’hora de concedir els préstecs

La clàssica recepta d’apujar tipus d’interès per corregir la inflació no està demostrant resultats ferms en els últims mesos. Els senyals que envien els indicadors estan lluny de confirmar-ho. Amb els tipus d’interès creixent, baixa la concessió de crèdits, però els preus es mantenen amb creixements del 7% a la Unió Europea. Es refreda l’economia, però els preus continuen escalfats. Les dades de març a l’Estat que ha donat a conèixer el Banc d’Espanya indiquen que el volum global de crèdits es va reduir un 1,2% per a les famílies i un 1,4% a les empreses, respecte al mateix mes de l’any passat. Un símptoma del refredament de l’economia, però també de l’existència de situacions més inquietants. És fàcil concloure que les famílies i les empreses s’ho pensen més a l’hora de demanar un crèdit, perquè els resultarà més car que en l’època dels interessos tocant el zero. Però segons assenyala el mateix Banc Central Europeu, les entitats bancàries també s’ho pensen més a l’hora de concedir els préstecs. En el seu informe sobre l’enquesta a les entitats bancàries de la Unió Europea assenyala que el ritme d’enduriment dels nivells de crèdit dels dos darrers trimestres és el més gran que s’ha observat des de la crisi del deute sobirà. No és improbable que el sector bancari hagi après alguna lliçó d’aquells anys i que sigui molt més previngut que llavors, quan la crisi financera feia estralls. Encara és menys improbable que la prevenció que mostren els bancs provingui, precisament, del mateix encariment del cost dels crèdits. El mes de març de 2022, el tipus d’interès que es demanava per a un crèdit de fins a 250.000 euros a empreses era de l’1,70%. Un any després ja supera el 4%. Quan augmenta el tipus d’interès, augmenta la quota que s’ha de pagar per retornar el préstec. Si qui demana el crèdit està en una situació delicada, la possibilitat que no pugui retornar els diners augmenta. La solució és no concedir el préstec i així no hi ha risc. Es confirma la vella dita que la banca dona el paraigua quan fa sol i el preu quan plou. A la vista del que explica el director de consultoria de Pimec, Pere Cots, a l’economista i periodista Jordi Goula en un article a Vilaweb, la restricció al crèdit a les empreses no arriba, almenys fins ara, a ser preocupant. No és exactament el que revelen les dades de concursos de creditors del primer semestre que han comunicat els registradors: n’hi ha hagut un 67% més que fa un any a tot l’Estat (llavors estava vigent la moratòria concursal que eximia de responsabilitats els administradors d’empreses en crisi si no presentaven concurs). Clar que sempre es pot veure el got mig ple: en són un 11% menys que el trimestre anterior. Per la banda empresarial, i segons la percepció del directiu de Pimec, els problemes per la prevenció addicional de la banca en la concessió de crèdits no és encara un entrebanc. Les empreses evolucionen raonablement bé en el veritable camp de mines que suposen la inflació, l’augment de tipus d’interès, la muntanya russa dels costos energètics, les restriccions a l’accés de primeres matèries o la guerra a Ucraïna. Comença a ser diferent entre els particulars. D’entrada, per als que busquen un crèdit hipotecari. El tipus d’interès ha pujat, costa més determinar si és més avantatjós una hipoteca fixa o una de variable i, sobretot, la banca ha extremat les barreres de concessió. El volum total de préstecs hipotecaris concedits aquest març és un 1,7% inferior al mateix mes de l’any passat. L’evolució d’un mes és encara insuficient per determinar si està sent tendència. Els càlculs de la inflació acostumen a fixar-se en els preus dels productes que es consumeixen, però tenen menys en compte altres despeses com la quota hipotecària (no així el lloguer, que sí que està inclòs en el còmput de l’IPC). Per tant, quan es parla de l’augment del cost de la vida, encara s’hi ha d’afegir el de la hipoteca. Això posa en risc de greus dificultats econòmiques un ampli grup de població. Ho diu algú tan poc sospitós de ser anti-establishment com el director general del Banc d’Espanya, Ángel Gavilán. Després de més de mig any de pujades de tipus d’interès, la inflació a Europa continua pujant a cor què vols i la reacció del Banc Central és continuar apujant els tipus d’interès. Cal preguntar-se a quin tipus d’interès aconseguiran contenir la inflació o si, vistos els escassos resultats fins ara de les pujades dels interessos, seran capaços de trobar alguna recepta que deixi menys damnificats en el camí.

les famílies i les empreses s’ho pensen més a l’hora de demanar un crèdit, perquè els resultarà més car que en l’època dels interessos tocant el zero. Però les entitats bancàries també s’ho pensen més a l’hora de concedir els préstecs

Economia refredada, preus escalfats