la lluita per la dignitat de les dones assetjades, no és cosa de totes i de tots? No és una lluita en favor dels drets humans més elementals?

Un ecosistema és, per definició, un sistema biològic constituït per una comunitat d’éssers vius i el medi natural en què viuen. És sabut que és un equilibri delicat en què cada element té el seu pes i la seva raó de ser dins del conjunt. Per petit o insignificant que sembli.

Vaig llegir no fa gaire que, en un bosc, els arbres es comuniquen i s’ajuden a través d’una xarxa de fongs que uneix les arrels dels uns i dels altres. Si un arbre està malalt, els altres l’ajuden. O és el que em va semblar entendre.

Crec que els humans no som, o no hauríem de ser, gaire diferents. Estem connectats, però les xarxes socials, contràriament al que podríem pensar, a vegades ens aïllen i ens allunyen, o afavoreixen malentesos que la comunicació física, verbal o no, potser ens hauria evitat. Sovint fa més un somriure (i ara l’enyorem més que mai) que una argumentació escrita des de la distància.

En qualsevol cas, no ens en sortirem soles, sols. I tampoc escindits en mil petites lluites: totes necessàries, però a vegades sense contacte.

Vull dir, per exemple: els avis i àvies lluiten per les seves pensions. Però, si ho pensem bé, segurament lluiten més que res per les pensions del futur. La gent jove, doncs, no hi podria ajudar? Ja sé que costa, tenir aquesta perspectiva. Però sempre m’ha semblat que les lluites amb més futur són aquelles que apleguen gent de diferents edats.

D’altra banda, el dissabte dia 6 de febrer a Vic hi va haver dues lluites importants: contra els assetjaments sexuals a dones dels escorxadors, al matí; i contra la presència de Vox, a la tarda. Algunes persones, d’edats molt diferents, vam ser a les dues lluites. Però en general era gent diferent.

I em pregunto: la lluita per la dignitat de les dones assetjades, no és cosa de totes i de tots? No és una lluita en favor dels drets humans més elementals? I és que les agressions masclistes no s’aturen. Dalt de tot de la piràmide, violacions i morts; entremig, maltractaments, assetjaments; però a la base hi ha actituds que sovint són considerades innòcues, tot i que alimenten un estat d’opinió favorable als agressors, tals com acudits humiliants i consum de pornografia, que a més engreixa una indústria no gens innocent i que escampa gratuïtament models de violència entre la gent més jove.

Doncs això que deia: molta gent que a la tarda era a la plaça de Vic contra Vox, no podia haver estat al matí a la marxa lenta de cotxes i bicicletes contra els assetjaments sexuals a la feina? I al revés. La lluita contra el feixisme de l’extrema dreta ens implica sense excepció. Allò d’ignorar-los i prou ja es va veure com acabava, amb l’Anglada. S’hi ha de ser. Activament, i la plaça de Vic es va omplir de centenars de persones de generacions diverses i d’àmbits igualment diferents per dir allò tan bàsic de “No volem feixistes als nostres barris”. Ni a les nostres vides, ni al nostre govern.

He començat parlant d’ecosistemes humans, però ara m’adono que vegetals, animals i humans, som tot u. Sense respecte als boscos i als animals difícilment respectarem les persones, és més: serem inviables.
I acabo amb una frase d’un meu amic anglès, parlant de feminisme: “Abuse of women is ultimate disrespect for life”: l’abús a les dones és falta de respecte per la vida.

I la falta de respecte per la vida ens mena a l’extinció.