Amb un missatge populista, carregat d’odi i falsedats, ha aconseguit, gràcies a l’altaveu de les xarxes socials i alguns mitjans de Madrid, captar el vot dels que estan recelosos per un país que cada cop és i serà més divers del que era, i dels independentistes decebuts amb el procés

Amb 118.302 vots, Aliança Catalana, el partit de l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, tindrà dos diputats al nou Parlament. A les eleccions de diumenge passat, va ser la segona força més votada, amb gairebé el 25% dels vots, al Ripollès, i a la capital, Ripoll, va superar tota la resta de partits. Amb un missatge populista, carregat d’odi i falsedats, ha aconseguit, gràcies a l’altaveu de les xarxes socials i alguns mitjans de Madrid, captar el vot dels que estan recelosos per un país que cada cop és i serà més divers del que era, i dels independentistes decebuts amb el procés. Els atacs caïnites i les acusacions creuades buscant traïdors entre Junts i ERC des de l’any 2017 amb trencament de pacte de govern inclòs han donat ales a l’independentista emprenyat. I des de Madrid, amb l’aparició d’un partit amb un discurs com el d’Aliança Catalana, han aconseguit, com feia temps que intentaven sense èxit, penjar finalment l’etiqueta de xenòfob al moviment independentista. Almenys a una part. Un terç dels votants d’Aliança Catalana aquest 12-M són abstencionistes, no van anar a votar en les últimes eleccions al Parlament, i un altre terç són exvotants de Junts. El seu discurs –mimètic quant a immigració al de Vox, al de Josep Anglada i al de la ultradreta europea a qui han felicitat per les seves victòries– ha quallat també entre l’electorat més jove. Coincideixen tots aquests partits a rebutjar les etiquetes d’ultradreta o neofeixistes, diuen que no són ni de dretes ni d’esquerres sinó que apliquen el sentit comú. Tota una contradicció tenint en compte que apel·len més al vot emocional –aquell que prové de l’estómac, al qual provoquen a base de piulades indigestes a les xarxes socials– més que al racional i reflexiu. Diuen el que pensa tothom. Aquest és l’argument dels seus adeptes. No s’adonen, però, que al darrere d’un discurs altisonant no hi ha cap solució factible als problemes que denuncien, només interessa atiar el foc d’un malestar contra la immigració que s’estén a tot el món occidental, des d’Europa fins als Estats Units, passant pel Regne Unit. La resta de partits tenen ara molta a feina a fer. La millor manera d’apagar el foc encès és fent política i bona gestió. Buscant solucions als problemes i a les preocupacions dels ciutadans. Posant per damunt l’interès general al dels partits. Si no, hi ha el risc que d’aquí a quatre anys el populisme deixi de ser anecdòtic i els engoleixi a tots.

Amb un missatge populista, carregat d’odi i falsedats, ha aconseguit, gràcies a l’altaveu de les xarxes socials i alguns mitjans de Madrid, captar el vot dels que estan recelosos per un país que cada cop és i serà més divers del que era, i dels independentistes decebuts amb el procés

Editorial | Aliança Catalana i les eleccions del 12-M