S’ha demostrat un cop més que l’actual servei de tren de l’R3 no és competitiu. El servei provisional de bus ha resultat més puntual i fiable, i la majoria d’usuaris asseguren que n’estan contents

Dimarts va començar el tall de 16 mesos d’obres a l’R3, el més llarg que hi ha hagut en la història de Rodalies. Afecta uns 21.500 passatgers diaris, i des del Ministeri que dirigeix Óscar Puente es treu pit pels recursos destinats a oferir un transport alternatiu als usuaris durant aquest gairebé any i mig d’interrupció del servei. L’operatiu costarà 56,8 milions d’euros, inclou 90 informadors i la contractació de 60 autobusos per oferir una alternativa real –43.000 places al dia– a les persones que habitualment utilitzen aquesta línia.

Les primeres conclusions, quan encara no ha passat ni una setmana des de l’inici del dispositiu, permeten moltes lectures. La primera és depriment: s’ha demostrat un cop més que l’actual servei de tren de l’R3 no és competitiu. El servei provisional de bus ha resultat més puntual i fiable, i la majoria d’usuaris asseguren que n’estan contents. Ara bé, també s’han detectat aspectes de coordinació que cal millorar.

Cal, a més, posar les coses en perspectiva. Aquests 16 mesos d’interrupció del servei –que s’afegeixen als cinc mesos de finals de 2023– només serviran per desdoblar un tram de 17 quilòmetres (entre Parets i la Garriga). Això no arriba ni al 10% de la línia, que té una longitud total de 165 quilòmetres. Tenint en compte que, si no hi ha imprevistos, les obres de desdoblament podrien allargar-se una dècada, les molèsties que provocaran als usuaris seran enormes.

Per això, des del govern de la Generalitat es reclama concentrar el calendari d’obres per deixar llesta l’R3 com més aviat millor i reduir al màxim les molèsties als veïns. L’objectiu és que en cada tall s’actuï simultàniament en més d’un tram de la línia per escurçar terminis. Per aconseguir-ho, cal alinear molts factors: d’una banda, els lents i feixucs tràmits burocràtics de l’administració (estudis informatius, licitacions, adjudicacions, resolució de recursos…); de l’altra, que el Ministeri de Transports disposi dels recursos necessaris per tirar endavant diverses obres alhora.
Hi ha, en definitiva, un deute històric pendent amb l’R3. Mentre que la majoria de línies fa anys que estan desdoblades, aquesta ha estat oblidada, sense inversions ni en manteniment ni en millora del servei. Ara és el moment de compensar tots aquests anys d’abandonament.