Que les persones que treballen a l’Ajuntament de Vic hagin de tenir un bon nivell de català és de lògica. És la llengua vehicular, la que durant anys ha servit per integrar les diferents onades migratòries

El català torna a estar en el punt de mira de la justícia. Ara ha estat un jutjat contenciós de Barcelona qui ha declarat nul·les les bases d’un concurs públic de l’Ajuntament de Vic on s’exigia un nivell de català B2 per a una plaça d’operari de cementiri. La denúncia havia estat presentada prèviament per l’entitat Convivencia Cívica, que considera que el certificat de català exigit –un nivell intermedi– era massa alt per a la plaça convocada. Amb l’argument de defensar la llibertat lingüística, aquesta entitat, presidida per l’advocat Ángel Escolano, té un llarg historial de litigis contra la llengua catalana i tot allò que fa referència a la cultura catalana. Que les persones que treballen a l’Ajuntament de Vic hagin de tenir un bon nivell de català és de lògica. És la llengua vehicular, la que durant anys ha servit per integrar les diferents onades migratòries. Per aquest motiu, s’ha de garantir el dret de qualsevol ciutadà de poder dirigir-se a un treballador de l’administració en català. Entrar a discutir si per a un lloc de treball cal un nivell bàsic, elemental o intermedi –el certificat B2 requereix demostrar “un grau suficient per expressar-se de forma prou precisa, fluida i correcta”– no és més que una excusa d’entitats com Convivencia Cívica, que van tenir Aleix Vidal-Quadras com un dels seus fundadors i primer president, per torpedinar la convivència a ciutats com Vic, que en part s’ha aconseguit gràcies a la llengua. Vic ha estat sempre a l’avantguarda de la defensa del català. Aquest mandat s’ha creat una regidoria dedicada a la llengua –com també ha fet Girona o el govern de Salvador Illa amb la nova conselleria de Política Lingüística– per respondre als primers senyals d’alarma que indiquen que està baixant el seu ús social. Només un terç dels catalans té el català com a llengua habitual, segons l’última enquesta d’Usos Lingüístics de la Població, que el govern català fa pública cada cinc anys. Això suposa un retrocés de 4 punts respecte al 2018 i de 14 punts en els últims 20 anys. És essencial defensar el català de manera unànime, ja que es troba en una posició més feble que el castellà. Només es pot garantir la seva supervivència si se’n fomenta l’ús en tots els àmbits.

Que les persones que treballen a l’Ajuntament de Vic hagin de tenir un bon nivell de català és de lògica. És la llengua vehicular, la que durant anys ha servit per integrar les diferents onades migratòries

Editorial | Cal anar a l’una en la defensa del català