Editorial | Cal donar solucions al malestar dels veïns del carrer Sant Josep de Torelló
El malestar i la indignació dels veïns del carrer Sant Josep de Torelló, que pateixen les conseqüències d’ocupacions delinqüencials des de fa més de tres anys, és més que comprensible. La conversa que es va fer pública durant el cap de setmana a través de les xarxes entre una veïna i un agent, que mostrava la seva impotència davant una situació a la qual no hi poden fer front amb els recursos policials d’un municipi com Torelló, va ser la gota que va fer vessar el got. El que va passar dilluns al ple, però, no és justificable. Si ens creiem el sistema democràtic, interrompre una sessió plenària d’un ajuntament, on els representants públics escollits per tots nosaltres a les urnes debaten i prenen decisions que afecten a tots els ciutadans, és un fet greu i que no hauríem de normalitzar. I més tenint en compte que Torelló és un dels consistoris on sempre a la part final es dona torn obert de paraula als ciutadans perquè facin sentir la seva veu. Segons portaveus dels veïns, el seu malestar es va veure instrumentalitzat per partits que no tenen representació al consistori i que viuen d’inflamar temes com la inseguretat, les ocupacions i la immigració. No és la primera vegada que passa i per això cal estar alerta que no es converteixi en normalitat.
Un cop dit això, cal escoltar veïns com els del carrer Sant Josep de Torelló. Es queixen de consum i venda de drogues a la via pública, aldarulls, baralles, incivisme i fins i tot furts i robatoris. Són fets que creen malestar i alarma social, però com que en l’àmbit penal no tenen unes penes greus associades, la pressió policial té poc efecte. I encara menys si les plantilles de les policies locals no es poden dimensionar a les necessitats del moment, com és el cas de la de Torelló, que actualment compta amb 25 agents per cobrir tots els torns.
Els veïns es queixen i amb raó. Necessiten que algú els doni una solució. Cal, però, evitar que la demagògia i el populisme s’apoderin d’una demanda justa i que, malgrat que requeriria solucions immediates, són problemes generals i qui en té la clau perquè canviïn les lleis no són precisament els ajuntaments. Calen recursos –econòmics, materials i legals– per als ajuntaments per fer front a una conflictivitat social creixent.