La participació ciutadana no pot ser un tràmit que es faci només perquè toca i en segon lloc, tampoc pot ser una excusa per evitar prendre decisions.

Les consultes populars, un mecanisme de participació per prendre el pols ciutadà sobre un tema concret, cada vegada s’utilitzen més. Durant les últimes setmanes se n’han fet a Aiguafreda, pel canvi del Vallès a Osona; a Sant Miquel de Balenyà, pel nom, i a Torelló, pel festiu del Carnaval. Aquests processos, si el tema que es debat genera polarització, sempre tenen un punt de polèmica. El de fixar el percentatge de participació per validar-ne la legitimitat n’és un. Els experts apunten que si se situa en una forquilla d’entre el 10% i el 20% és correcte. Sovint se situa en percentatges inferiors. No és el cas de les consultes d’Aiguafreda (45%), Sant Miquel de Balenyà (29,5%) i Torelló (17%). De totes maneres, per avaluar el resultat d’una consulta cal incloure a l’equació d’altres variables a banda de la de la participació. Que el procés inclogui tots els col·lectius, que sigui transparent o que es faciliti la participació per diversos canals també són factors a tenir en compte. De consultes n’hi ha de diverses, perquè, a banda de les de més calat, convocades de forma extraordinària perquè impliquen una decisió considerada de calat, n’hi ha d’altres de més ordinàries. Les dels pressupostos participatius, molt esteses, en són un exemple. Els ajuntaments assignen una partida econòmica perquè siguin els ciutadans, votant, els que decideixin a què es destinen els diners entre un ventall d’opcions. Aquests processos solen ser menys participats, però que es doni veu a la ciutadania, des d’un punt de vista democràtic, és positiu. Ara bé, cal fer dos matisos. En primer lloc, la participació ciutadana no pot ser un tràmit que es faci només perquè toca i en segon lloc, tampoc pot ser una excusa per evitar prendre decisions. En una democràcia representativa com la nostra la ciutadania escull per sufragi universal els seus dirigents polítics en eleccions. Després, està bé que aquests prenguin el pols de la ciutadania, però tenint present que cal acotar bé els temes objecte de consulta i les condicions en què es planteja perquè, tenint en compte que el respecte a la minoria és un baluard d’una democràcia madura, la responsabilitat última ha de ser política.

La participació ciutadana no pot ser un tràmit que es faci només perquè toca i en segon lloc, tampoc pot ser una excusa per evitar prendre decisions.

Editorial | Consultes populars més enllà de la participació