Amb aquest tema ens hi juguem massa com perquè no sigui una prioritat de tots els grups polítics.

EL 9 NOU

Tot i l’esforç que s’ha fet en els últims anys per acabar amb la segregació escolar a Catalunya, encara hi ha molta feina a fer. Que el problema és latent ho podem comprovar fàcilment en algunes escoles d’Osona parlant amb els directors i mestres dels centres educatius o els pares d’alumnes. És imprescindible treballar per a l’equitat, perquè està demostrat que la segregació escolar és un element que limita la igualtat d’oportunitats dels estudiants. La reducció de ràtios, la gratuïtat de l’escolarització al darrer any de l’escola bressol o l’increment de l’oferta de places públiques tot i la davallada de la natalitat han ajudat en el conjunt de Catalunya a reduir la segregació. El darrer informe del pacte contra la segregació assenyala que aquesta s’ha reduït un 15% en l’àmbit català, però alerta d’alguns incompliments importants, com és en el finançament dels centres i la gestió de la matrícula viva. I aquest és, precisament, un dels principals maldecaps dels centres d’alta complexitat (n’hi ha 666 de públics i 64 de concertats en aquesta situació a Catalunya). Quan a municipis com Vic, Manlleu o Torelló hi arriba un nen o nena no hi ha debat, cal que vagi a escola, però després de la pandèmia s’està detectant un boom de sol·licituds de matrícula a mig curs que posa contra les cordes tant els ajuntaments com escoles i instituts amb aules d’acollida sobresaturades i, per desgràcia, menys mans de les necessàries pel que fa a figures com vetlladors.

El pacte contra la segregació escolar inclou 30 actuacions i 189 mesures concretes en nou àmbits que els firmants es van comprometre a implementar durant els cinc anys posteriors a la seva firma. La Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, adverteix que de la trentena de mesures, de moment se n’han completat vuit. Malgrat que el pressupost que s’hi destina ha augmentat més d’un 50% des del 2014, que les plantilles als centres públics també s’han incrementat, el llistat de feina pendent és llarga. Des de la institució expliquen que els ajuts previstos per a l’escolarització d’alumnes amb necessitats educatives encara no s’han transferit i també que hi ha retards en el pagament de subvencions adreçades a finançar les mesures d’escolarització equilibrada al sector concertat. Amb aquest tema ens hi juguem massa com perquè no sigui una prioritat de tots els grups polítics.