El procés independentista i la desaparició de Convergència va deixar òrfena la política catalana d’un discurs de centredreta que havia estat hegemònic en les últimes dècades

L’enquesta que publicava diumenge La Vanguardia i que donava un creixement important a Aliança Catalana, però també a Vox, ha sacsejat el tauler de la política. No només la catalana, sinó també l’espanyola, que té Junts com un dels pilars que sustenta el govern de Pedro Sánchez. La important caiguda del partit de Carles Puigdemont –passaria de 35 a 21 diputats, segons el sondeig–, en benefici d’una Aliança Catalana que ha deixat de banda el discurs independentista veient que el que ara dona vots és atiar el foc en contra la immigració, ha inquietat les direccions dels partits. ERC, segons l’enquesta, salvaria els mobles tenint en compte que la forta patacada ja se la va emportar en les eleccions d’ara fa un any i que van donar la victòria al PSC de Salvador Illa. El Parlament que en sortiria, si es fessin ara les eleccions, seria difícilment governable. El PSC –amb sis diputats menys– no recolliria els fruits de l’acció de govern, demostrant un cop més que en la política actual no n’hi ha prou de gestionar. En un moment en què els discursos polítics han deixat la racionalitat per apel·lar només els sentiments, hi ha molts altres factors que influeixen en la intenció de vot com ho demostra que, malgrat aquesta pèrdua de suport, els enquestats consideren que el partit de Salvador Illa és el que està més capacitat per fer front a la majoria de reptes que té el país. El procés independentista i la desaparició de Convergència va deixar òrfena la política catalana d’un discurs de centredreta que havia estat hegemònic en les últimes dècades. Junts, nascut durant el procés i de les cendres del postpujolisme, no s’ha volgut erigir mai en continuador d’aquell llegat. Per això no ha sabut tampoc donar resposta a uns malestars com són el de la pèrdua d’identitat, el de la seguretat i la por –que havien estat emmascarats pel procés– i que ara apareixen en les enquestes com les principals preocupacions de la gent. I és el discurs d’Aliança Catalana i de Vox –digueu-ne extremadreta o nacionalpopulisme catalanista i espanyolista– qui se’n vol erigir com a gran salvador, sense oferir solucions realistes i viables. És en aquest marc, i després del lamentable espectacle ofert per Junts i ERC tirant-se els plats pel cap aquesta setmana a Madrid, que surten alcaldes com els de Vic i Manlleu al capdavant, que demanen a la direcció del partit que escolti la veu del carrer i del territori. Queden dos anys per redreçar un clima polític que ens abocaria a tots plegats a un escenari gens desitjable.

El procés independentista i la desaparició de Convergència va deixar òrfena la política catalana d’un discurs de centredreta que havia estat hegemònic en les últimes dècades

Editorial | El creixement d’Aliança deixa un escenari incert